Les eleccions del 26 de maig, segona volta del 28-A
BarcelonaLa setmana que ve començarà una nova campanya electoral, la de les municipals i europees (i autonòmiques a la majoria de comunitats, entre elles la balear) del 26 de maig. Fins després d’aquestes eleccions no es començaran a aclarir algunes de les incògnites que va deixar la jornada de diumenge passat, sobretot pel que fa a la governabilitat de l’Estat. Fins llavors no està previst que Pedro Sánchez mogui peça, tot i que uns dies abans s’haurà d’elegir la nova mesa del Congrés i, per tant, es veurà quina és la majoria operativa que funcionarà. La lògica indica que la nova mesa estarà presidida per algú del partit socialista (el nom de Carmen Calvo sona amb força) i que, a diferència de la passada legislatura, la dreta no tindrà la majoria. Això obre la porta, per exemple, a una majoria formada per PSOE, Podem i un partit sobiranista (el PNB o ERC).
Les eleccions del 26 de maig funcionaran com una mena de segona volta en què caldrà estar atents a diversos fenòmens. El primer és si la dreta a Espanya es recupera de la patacada del 28-A i obté majories per governar a les comunitats autònomes i les principals ciutats, amb Madrid com a objectiu prioritari i més a l’abast. També caldrà veure si el vot de dreta es reagrupa en alguna opció concreta, PP o Cs, o si es manté igual de dividit. Es posarà a prova la solidesa de la victòria socialista del 28-A i quina és la correlació de forces dins l’esquerra entre el PSOE i Podem. I, finalment, a Catalunya caldrà veure si ERC confirma el seu bon moment i emergeix com a nova força hegemònica també a les municipals i, sobretot, si guanya l’alcaldia de Barcelona.
Totes les lectures polítiques que s’han fet del 28-A, doncs, hauran de ser matisades o ratificades, perquè l’elector vota de manera diferent segons la cita electoral i, en aquest cas, els resultats del 28-A poden afectar per a bé o per a mal les expectatives de cadascú.
Ara bé, sembla evident que serà Pedro Sánchez qui haurà de prendre una decisió important: si vol, ara amb la legitimitat dels vots, tirar endavant en la resolució del conflicte català o si prefereix amagar el cap sota l’ala. En aquest sentit, l’opció que enviaria un senyal més contundent que es vol avançar per la via de la negociació seria la incorporació de Podem a l’executiu, l’única força d’àmbit espanyol que defensa el referèndum. I, a continuació, un compromís ferm de reprendre el diàleg en el moment que es va deixar amb les forces independentistes, per obtenir el seu suport a la investidura. És improbable que ho faci, però seria un error gravíssim no tenir en compte Podem i els sobiranistes (catalans i bascos) a l’hora d’afrontar la qüestió territorial.
