Sánchez ha d'escoltar el sobiranisme
BarcelonaEl PSOE ha guanyat clarament les eleccions capgirant el mapa polític espanyol, amb el PP de Casado enfonsat i amb Ciutadans trepitjant-li els talons. La dreta, fragmentada i amb la nefasta irrupció d'un partit ultra com Vox, en conjunt pateix un fort retrocés, del qual només surt beneficiat Rivera. L'esquerra ha fet un pas endavant, impulsada per una forta participació i amb els socialistes capitalitzant el vot a costa dels d'Iglesias, que fan un notable pas enrere. El líder socialista espanyol, Pedro Sánchez, haurà de decidir ara com gestiona el seu triomf. Podria sumar amb el partit de Rivera, cosa que suposaria, tanmateix, contradir el missatge que cada cop ha deixat més clar a mesura que avançava la campanya: la necessitat de frenar la dreta i la ultradreta, i la voluntat de respectar l'Espanya plural. Pactar amb Cs, que ha atiat la por al que ha definit com l'anti-Espanya, resultaria poc digerible per als seus votants.
En efecte, l'electorat ha fet cas a Pedro Sánchez, li ha comprat la moderació i la tolerància. Tant al conjunt de l'Estat com a Catalunya. Especialment a Catalunya, on s'ha produït una forta mobilització contra l'anomenat 'trifachito'. A Catalunya l'independentisme s'ha imposat clarament, i augmenta la seva força amb una ERC pragmàtica al capdavant, que, a més, ha crescut no pròpiament a costa de JxCat, que manté posicions, sinó eixamplant la base sobiranista. El PSC queda en segona posició, amb uns bons resultats, i supera clarament els comuns d'Asens i Colau, en caiguda. En canvi, les dretes espanyolistes baixen molt a Catalunya, en percentatge i també en escons, especialment el PP, per al qual l'efecte Cayetana ha resultat un desastrós miratge: només treuen un escó dels quatre que tenien. La perillosa irrupció de Vox és mínima, també un sol escó, mentre que Arrimadas manté els seus cinc, però queda molt lluny del gran resultat que va fer a les últimes catalanes, quan va aconseguir el 25% dels vots (ara es queda en l'11,5%).
Pedro Sánchez faria bé, doncs, de copsar quin és el sentit del vot que ha rebut. Si del que es tracta és de buscar una solució política sobre la demanda sobiranista a Catalunya, els resultats tant a Espanya com a Catalunya són clars. A Espanya guanya ell i derrota un espanyolisme de dretes radicalitzat i contaminat pel discurs ultra. A Catalunya guanya l'independentisme dialogant i en el bloc constitucionalista el PSC gairebé dobla el 'trifachito', el qual, per exemple, ha quedat a zero en l'altre territori nacionalment diferencial, el País Basc. L'Espanya plural s'enforteix a les urnes davant el que era l'amenaça d'una dura involució unitarista i xenòfoba. El PSOE hauria de ser lleial a aquesta expressió de la sobirania popular per obrir una nova etapa que trenqui d'una vegada amb el discurs de la confrontació alimentat barroerament per PP, Cs i Vox i tot el seu potent cor mediàtic. Potser és l'hora que Pedro Sánchez venci la por i trenqui la dependència, en les qüestions nacionals, del discurs incendiari de la dreta, i accepti, per tant, que demonitzar el sobiranisme no farà que desaparegui.
