Una enquesta que dibuixa una cursa apassionant a Barcelona
BarcelonaL'enquesta que l'ARA publica avui sobre les eleccions municipals dibuixa una cursa apassionant on hi ha un candidat que parteix amb avantatge, Jaume Collboni del PSC, però que té tres perseguidors empatats en el segon lloc i només amb un regidor menys. Aquests perseguidors són l'actual alcaldessa, Ada Colau; el candidat d'ERC, Ernest Maragall, i, atenció, l'exalcalde Xavier Trias, que amb la seva candidatura ha sacsejat el tauler municipal afegint un quart aspirant amb opcions reals. De fet, només amb l'anunci que concorrerà a les eleccions, Trias ha millorat l'actual resultat de Junts en tres regidors, i passaria de cinc a vuit regidors. L'exalcalde convergent també és el més ben valorat entre els votants.
Però, com dèiem, el favorit és Collboni, no tant perquè millori molt els seus resultats respecte al 2019 com perquè baixen tant Colau com Maragall, que van ser els dos primers fa quatre anys. La candidatura socialista, però, opera sobre algunes contradiccions, ja que la majoria d'electors del PSC tenen una opinió molt dolenta de la gestió d'un ajuntament on ells ocupen el 50% de les carteres. De fet, sembla com si els electors socialistes ignoressin que el seu candidat ja forma part del govern municipal i gestiona àrees tan sensibles com la seguretat. De ben segur que els contrincants de Collboni incidiran en aquesta paradoxa, sobretot quan el socialista intenta des de fa temps desmarcar-se de Colau en els seus discursos.
Precisament, l'alcaldessa sembla que assumeix en solitari el desgast de la gestió del consistori però, tot i això, es manté en segona posició i amb opcions de tornar a guanyar, sobretot perquè té un nucli de votants molt fidel. També Maragall, malgrat la baixada que pateix, es manté a la cursa impulsat sobretot per una bona imatge personal i la valoració dels electors.
La gran novetat, però, és Trias, que ha irromput amb força amb la bandera de l'anticolauisme i que no genera gaire rebuig excepte en el cas dels comuns, que sí que el puntuen malament. Una altra cosa serà com gestionarà el candidat la llosa de presentar-se per un partit, Junts, que va sortir del Govern en contra de la seva opinió i que té un important sector més còmode en les mobilitzacions al carrer i en la defensa de la unilateralitat independentista que participant de la governabilitat i en la gestió. Aquest pot ser un dels punts febles de la campanya de l'exalcalde.
En tot cas, l'enquesta deixa clar que tot està obert i que es necessitaran un mínim de tres socis per poder governar amb majoria, tot i que és evident que qui quedi primer partirà amb avantatge, ja que si no hi ha candidatura alternativa el més votat queda proclamat alcalde. És improbable la repetició d'una jugada com la que el 2019 va apartar Maragall de l'alcaldia, de manera que l'emoció per saber qui queda primer es mantindrà fins a l'últim moment. I no amb dos candidats en disputa, com va passar el 2015 (Trias i Colau) o el 2019 (Colau i Maragall), sinó amb fins a quatre caps de cartell amb possibilitats reals de creuar la meta en primera posició.
