L'escola concertada, la pública i la segregació

El Pacte contra la segregació i els recursos per fer-lo viable han de ser un objectiu de país

Les quatre patronals de l'escola concertada estan fent front comú contra el decret d'admissions del Govern, que malgrat aquesta oposició està decidit a tirar-lo endavant per donar compliment al Pacte Contra la Segregació firmat fa un any per tota la comunitat educativa (incloses les concertades). El problema, doncs, no és tan ideològic com econòmic: tothom entén que la segregació escolar és un problema greu que no ens podem permetre com a país perquè augmenta les desigualtat i és garantia de futures fractures socials. Les concertades accepten rebre més alumnat complex, però reclamen a canvi més recursos. De fet, es consideren des de sempre infrafinançades. El departament, per la seva part, diu que sí, que els assignarà més recursos en funció del nombre de nois i noies d'entorns complicats que rebin, però de moment no concreta les aportacions.

El sistema d'educació pública català és una realitat complexa. L'escola concertada escolaritza el 32% dels alumnes catalans, un percentatge molt elevat, atípic a Europa i Espanya, fruit d'una històrica feina de suplència respecte a un estat durant dècades educativament precari. Dins aquest univers d'escola concertada, hi ha moltes realitats: des de centres d'elit, alguns dels quals haurien de passar a ser directament privats (en especial els que segreguen per sexe), fins a altres amb vocació clarament social i popular, passant per un ampli gruix de petites institucions, algunes de tipus cooperatiu, que fan molt bona feina. Hi ha de tot. Les escoles d'una sola línia amb recursos limitats són les que corren més perill en funció de com es compensi l'entrada d'alumnes les famílies dels quals no puguin assumir les quotes extres. Per tant, cal atendre i resoldre la preocupació que expressa tot aquest col·lectiu.

Les escoles directament públiques presenten igualment força diferències entre si. La segregació no només es produeix entre concertades i públiques, sinó també entre les mateixes públiques, en funció dels barris i fins i tot dins un mateix barri. Molts pares de la pública també contribueixen econòmicament al bon funcionament dels centres, i sovint cobreixen les aportacions d'aquelles famílies que no arriben a final de mes. Per tant, també cal atendre aquest sobreesforç.

El panorama no és fàcil, especialment en un context de recursos escassos, i quan encara s'arrossega el llast d'unes retallades que no s'han corregit prou. Com a país, hauria de ser un objectiu compartit tirar endavant el Pacte Contra la Segregació i dotar-lo del finançament adequat. Només així s'evitarà que per resoldre el problema de la segregació perjudiquem la qualitat educativa, és a dir, que igualem cap avall. Seria una falsa solució. En tot cas, el problema de la segregació no pot convertir-se en una dialèctica entre pública i concertada. En països on el sector públic cobreix més del 90% de l'educació escolar, com França, el fenomen de la segregació no està ni molt menys resolt. A la concertada li ha d'interessar implicar-se en la lluita contra la segregació i el Govern ha de recuperar la seva complicitat. La qualitat de l'escola i la cohesió social són a la base del progrés col·lectiu.

El + vist

El + comentat