14/12/2020

La fi de Trump, ara sí

2 min
Trump en  Un acte a l’acadèmia militar de West Point dissabte passat.

BarcelonaAls Estats Units, el que normalment és un tràmit formal per confirmar una victòria electoral, aquesta vegada agafa tot un simbolisme democràtic. El Col·legi Electoral finalment haurà certificat aquest dilluns la victòria de Joe Biden a les eleccions presidencials amb més participació de la història. La resistència numantina, per no dir ridícula i deslleial, del populista republicà Donald Trump a acceptar la seva palmària derrota ha quedat com això, com una vergonyosa taca més de la seva esperpèntica presidència, quatre anys marcats per la profunda divisió a què ha portat el país. Tot i que no se n'ha sortit, és evident que Trump, amb la seva megalomania irresponsable, ha posat en risc l'estat de dret nord-americà, la seva arquitectura institucional i, sobretot, ha demostrat un increïble menyspreu pels votants, enfangant el seu sufragi amb falses denúncies de suposats fraus electorals que no han tingut recorregut als jutjats. Tot això arriba a la seva fi. Els EUA i tots aquells que els observàvem amb preocupació creixent podem començar a girar full. La transició a la Casa Blanca ja està en marxa. Trump no ha tingut prou força, prou capacitat d'intimidació i de distorsió, per aconseguir fora de les urnes el triomf que els electors li han negat.

Amb Biden, el que ve ara és un retorn a la normalitat democràtica. Una democràcia sempre és, per definició, un sistema imperfecte, viu, susceptible de canvis. Ho diu el tòpic: el menys dolent dels sistemes. Si no se la cuida, fàcilment es degrada, empitjora. Ho hem vist en períodes dramàtics de la història contemporània, en especial a l'Europa dels anys 30. I ho estem veient ara de nou, amb els autoritarismes populistes, que ens han fet entrar en una deriva perillosa alimentada durant els últims quatre anys ni més ni menys que pel president de la principal democràcia liberal del món. Així doncs, ja hi haurà temps per fiscalitzar i valorar el que faci Biden. Ara, de moment, cal celebrar el que ja no podrà fer Trump. No podrà seguir enverinant l'escena internacional i carregant-se la multilateralitat, no podrà seguir menystenint la lluita contra el canvi climàtic, no podrà seguir boicotejant la convivència civil i el respecte per la diversitat al seu propi país, no podrà seguir afeblint la democràcia nord-americana.

És evident, però, que tot i la seva derrota, Trump manté un suport més que notable (gairebé 73 milions de vots contra els 78 milions de Biden) i, per tant, seguirà presentant batalla. Ja ha insinuat que es vol tornar a presentar a l'elecció. Doncs bé: la millor manera de neutralitzar-lo és envigorir la democràcia nord-americana, demostrar que està a prop de la gent i que serveix per solucionar problemes, no per empitjorar-los o camuflar-los. En plena pandèmia i enmig de la crisi econòmica que se'n deriva, no serà gens fàcil. El veterà Biden, amb el suport de Kamala Harris –ella sí imatge de renovació i canvi–, té el repte immens de demostrar que es pot governar sense recórrer de manera sistemàtica i barroera a la demagògia i la mentida. Amb honestedat i per a tothom.

stats