El costós fiasco dels tests ràpids

El govern espanyol va comprar 640.000 unitats a l'empresa que ha enviat una remesa defectuosa

Aquest divendres s'ha sabut que el fiasco dels tests ràpids per diagnosticar coronavirus protagonitzat pel govern espanyol és més greu del que es pensava. No es tracta només d'una primera partida de 9.000 tests defectuosos comprats a una empresa sense certificació, com va avisar l'ambaixada xinesa a Madrid, sinó de tot un lot de 50.000. I resulta que la comanda feta a la mateixa empresa és de 640.000 unitats d'aquests tests ràpids. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, va dir aquest divendres que el lot defectuós serà retornat i que els 640.000 tests que arribaran –en algun moment– compliran amb els estàndards necessaris. Però el cas és que aquest error sortirà molt car en termes de política sanitària, ja que provocarà un retard en una de les potes bàsiques de la lluita contra el virus: el diagnòstic massiu d'àmplies capes de la població per detectar els positius com més aviat millor i activar mesures d'aïllament i confinament.

Recordem que els col·lectius prioritaris a l'hora de fer servir aquests tests són el personal sanitari –sobretot després que s'ha sabut que hi ha gairebé 10.000 professionals infectats a tot l'Estat–, els treballadors de les residències d'avis i la població de zones amb brots virulents com el de la conca d'Òdena. Precisament, això és el que ha demanat l'alcalde d'Igualada, Marc Castells, com a primer edil d'una zona que registra un índex de mortalitat superior al de la Llombardia.

Aquests tests ràpids són els que han de permetre també fer una fotografia més ajustada a la realitat sobre l'impacte real de la malaltia entre la població. Diferents experts assenyalen que el nombre total d'infectats podria ser fins 10 vegades més gran, ja que la letalitat del Covid-19 no és tan elevada com la que ara marquen les estadístiques a Catalunya i a Espanya. Ara mateix es pot dir que anem a cegues, sense tenir cap certesa de si ens acostem o no al pic de la crisi, tal com defensa, en el que és més l'expressió d'un desig que una veritat científica, el doctor Fernando Simón.

El que és evident és que ens trobem en plena fase crítica, amb la corba de morts pujant, amb el sistema sanitari a prop del col·lapse i amb l'única mesura útil del confinament. Els pròxims dies sabrem si la crisi, dins de la catàstrofe humana que suposa, és gestionable amb els mitjans que s'han posat per reforçar el sistema sanitari i les mesures de restricció que s'han imposat, o si ens encaminem cap a un col·lapse total de conseqüències avui inimaginables en costos humans i econòmics. 

Ja hi haurà temps per fer balanç de totes les coses que s'han fet malament i la imprevisió que ha caracteritzat tota la crisi, però indigna sentir com els treballadors de la salut estan havent d'afrontar la situació. Mentrestant, el govern espanyol continua amb una política erràtica des de l'adopció de l'estat d'alarma. Filtrar que s'estudien noves mesures restrictives sense definir quines ni prendre cap decisió definitiva no sembla la millor estratègia en una situació de crisi. Tampoc tractar els ciutadans com a menors d'edat. Si s'han de prendre més mesures, endavant, però el que no es pot fer és llançar missatges contradictoris i provocar desconcert. La ciutadania necessita saber que les autoritats van per davant de l'emergència i s'anticipen als escenaris, i no tenir la sensació que van a remolc dels fets i les xifres.

El + vist

El + comentat