Ni els fiscals del judici es creuen la rebel·lió

Les primeres jornades del judici posen de manifest que la principal acusació no s'aguanta

Tot i que ens trobem a l'inici de la fase oral del judici de l'1-O, amb l'interrogatori a un total de set dels acusats, ja se'n poden treure unes primeres conclusions. I la principal és que els fiscals que fa més d'un any que han construït una causa sobre dos delictes molt greus, sedició i rebel·lió, estan tenint moltes dificultats per sustentar aquesta acusació. Tantes que no sembla que estiguin gaire interessats en la qüestió de la violència, que és la clau de volta del delicte, i estan centrant-se més en dos delictes de menys gravetat, com són el de malversació i el de desobediència.

Aquesta actuació de l'acusació podria interpretar-se com una victòria de les defenses, però en realitat constitueix un autèntic escàndol, perquè hi ha nou persones que porten més d'un any a la presó, una mesura cautelar que només es justifica per la gravetat dels delictes de rebel·lió i sedició. L'única lectura possible d'aquesta manca d'interès de les acusacions, almenys de la Fiscalia però també  de l'advocada de l'Estat, que acusa de sedició, és que ni ells mateixos es creuen aquests delictes. I és que si es creguessin que a Catalunya hi va haver una rebel·lió haurien de preguntar per plans d'ocupació d'edificis estratègics, per unitats dels Mossos preparades per actuar, amb les seves armes reglamentàries, en defensa de la revolta, etc. Però com que no hi ha res d'això, els fiscals no volen fer el ridícul i prefereixen passar de puntetes per aquesta qüestió.

No s'adonen, però, de fins a quin punt la presó preventiva injustificada i desproporcionada ha fet mal i ha dificultat en extrem qualsevol solució política. I ha creat una situació a Catalunya que, com demostra la vaga general convocada per a aquest dijous, està molt lluny de poder-se qualificar de normal. La indignació d'una part de la ciutadania de Catalunya es justifica no només per la presó, sinó també pel relat "pel·liculer" –per fer servir l'expressió de Quim Forn– que fan els fiscals quan presenten com una gran conspiració uns acords que eren públics i notoris o uns programes electorals que no van ser impugnats en cap moment, o quan converteixen unes manifestacions de protesta en un "tumult" o la resistència pacífica de ciutadans davant les càrregues policials en una violència implícita.

Un altre gran titular d'aquests primers dies de judici és la fortalesa i fins i tot el bon humor que estan exhibint els acusats, sobretot en el cas de persones que porten més d'un any a la presó. Això també hauria de llançar un missatge molt clar a l'opinió pública espanyola sobre els límits de la via repressiva.

I finalment, el judici també està suposant un bany de realisme per a cert independentisme perquè ha quedat clar que l'objectiu últim del referèndum no era fer efectiva la independència sinó forçar una negociació amb l'Estat. Per tant, la conclusió fins ara és clara: no hi va haver rebel·lió perquè no hi ha hagut mai violència, i l'única sortida al conflicte català passa pel diàleg i la negociació política.

Més continguts de