Un èxit de la ciència que marca el camí a seguir

La primera fotografia d'un forat negre s'ha aconseguit gràcies a la col·laboració internacional

La ciència va viure dimecres un d'aquells dies que fan història. Per primera vegada des que es va concebre que existien, es va fer pública la imatge d'un forat negre, segurament el fenomen astrofísic més fascinant, perquè ens dona respostes sobre dues grans preguntes que sempre s'ha fet la humanitat: la naturalesa de la matèria i els límits de l'Univers. Per a un neòfit la imatge pot no dir gaires coses, però per als científics que fa anys que investiguen sobre aquesta qüestió representa la constatació que, com en moltes altres hipòtesis, Einstein tenia raó quan, basant-se en la seva teoria de la relativitat, va preveure com seria la naturalesa al voltant del forat negre.

Més enllà de la importància en si de la troballa, el mètode que s'ha seguit per obtenir-la marca el camí que ha de seguir la humanitat per continuar avançant en la comprensió de l'Univers. La clau és la col·laboració, la suma d'esforços, compartir coneixements i, sobretot, treballar en equip. En uns temps en què rebrota l'instint de tancar-se en les pròpies fronteres, en què es desconfia de l'estranger i es veu el progrés com una amenaça per a les formes de vida tradicionals, resulta especialment encoratjador que un equip internacional, batejat com Event Horizon Telescope (EHT), hagi sigut capaç d'assolir aquest èxit.

Quina és la clau que ha permès obtenir aquesta fotografia? Doncs la construcció del supertelescopi virtual EHT, que integra les observacions de vuit radiotelescopis situats als Estats Units, Mèxic, Xile, Espanya, Hawaii i l’Antàrtida i que actua com un telescopi de la mida de la Terra. Aquesta complexitat ha obligat els 200 científics que hi han participat a dedicar gairebé dos anys a processar les dades de les observacions fetes l’abril del 2017.

A partir d'aquí cal aprofitar l'interès mediàtic suscitat per la fotografia del forat negre per fer pedagogia sobre la importància de la inversió en ciència i recerca, no només per ampliar el nostre coneixement del món, sinó com a motor de l'evolució i el progrés material i intel·lectual. Un objectiu per al qual és cabdal el paper dels mitjans de comunicació, que han de fer divulgació científica de manera rigorosa i, alhora, atractiva per al ciutadà mitjà. D'aquesta manera s'entendrà millor la importància de continuar apostant pels grans projectes de recerca que, com el d'ahir, permeten fer passos de gegant. En aquest sentit, els mitjans hauríem de fer autocrítica, ja que de vegades costa que les notícies científiques trobin el lloc que mereixerien.

Per la seva banda, les institucions catalanes haurien de considerar prioritari apostar per l'educació científica com una potent palanca per formar ciutadans crítics i autònoms, a més de servir per ajudar a canviar el model econòmic. Catalunya és i ha de continuar sent puntera en aquest àmbit, i no és una casualitat que hi hagi científics catalans involucrats en la fotografia del forat negre. És un tòpic dir que una imatge val més que mil paraules. En aquest cas, la manera com s'ha obtingut la imatge encara val molt més.

Més continguts de