Més ciència i menys ideologia contra el coronavirus
BarcelonaEl Covid-19 no té fronteres i precisament per això cal posar-li al més difícil possible perquè no s'escampi més. Cal intentar aturar la seva expansió. La manera que el virus no viatgi és que nosaltres ens quedem quiets a casa, amb el mínim de contactes, tan aïllats com sigui possible. Es tracta de reduir al màxim les possibilitats de contagi. I ja es veu que de moment no ho estem aconseguint. Les dades catalanes d'aquest dilluns en són una evidència palmària: ja estem a 1.394 contagiats (491 positius en un sol dia) i 18 morts (6 en les últimes 24 hores), 12 dels quals a Igualada. Seguim en plena progressió ascendent. Les dades espanyoles són també preocupants: 9.191 casos (un increment de 1.400) i 309 morts. Els tallafocs que s'han anat posant arriben clarament tard. Cada dia es fa un pas més, un degoteig que provoca la sensació que anem permanentment tard. El virus va per davant de les nostres decisions.
La nova mesura és tancar les fronteres terrestres d'Espanya deixant passar, però, mercaderies per no comprometre l'abastiment del país. L'Estat segueix així els passos d'Alemanya, Àustria, Hongria, la República Txeca, Dinamarca, Polònia i Lituània, que ja han notificat a la Comissió Europea que han tornat a posar controls a les seves fronteres pel coronavirus. L'acord de Schengen –pel qual es van suprimir les fronteres interiors de la Unió Europea– permet restablir temporalment els controls fronterers per causes extraordinàries. En la mateixa línia, la Comissió Europea ha proposat tancar les fronteres exteriors de la UE durant 30 dies.
En moments excepcionals, mesures excepcionals. Com ja es va fer a Igualada i el seu entorn. I com segurament s'hauria hagut de fer fa dies a Madrid, que s'ha convertit en un dels principals focus d'expansió del Covid-19 amb la meitat dels casos detectats a l'Estat sense que s'hi hagin posat prou barreres. L'èxode de madrilenys a les seves segones residències valencianes i murcianes amb l'anunci de l'estat d'alarma, o la imatge de transports públics plens aquest dilluns al matí –també a Barcelona–, no genera gens de confiança sobre la conscienciació ciutadana i l'efectivitat de les mesures preses fins ara. En aquest sentit, les mesures més radicals sol·licitades en els últims dies pel govern català responen a una lògica cada cop més avalada per la comunitat mèdica i per l'experiència internacional del coronavirus.
En lloc de recrear-se en la retòrica patriòtica del tots junts contra l'enemic viral, i de caure en el sempitern tic recentralitzador com a mesura de totes les solucions polítiques, potser resultaria més tranquil·litzador un discurs i unes decisions que responguessin a una clara i pedagògica lògica científica, i a una autèntica i efectiva voluntat de cooperació territorial basada no en la imposició, sinó en la confiança i la cooperació efectiva. En lloc de fer valer l'exèrcit com a icona d'una actuació contundent, el que voldríem veure són exèrcits de bates blanques perfectament organitzats, i una classe política més humil i modesta que senzillament es posés al seu servei i al de la ciència sense recança. Ara es tanquen fronteres, d'acord, però potser també caldria obrir fronteres mentals per posar més coneixement empíric i menys ideologia a la lluita contra el coronavirus.
