L’EDITORIAL

Els grecs ja no creuen en miracles

Deu anys després de l’inici de la crisi grega, una crisi que ha deixat un paisatge de desolació, el país viurà avui un nou episodi, aquest cop poc èpic, de la seva inacabable tragèdia, que en part també és la d’Europa. Decepció, desencant, polarització, desesperació... Les paraules habituals per descriure el clima social i polític del país destil·len totes un fatalisme desesperançat, sense sortida. El d’un país que ha vist com s’enfonsava el seu nivell de vida i com entraven en crisi els serveis socials més bàsics. Un país que no aixeca el cap, amb una immensa fuga de cervells entre els joves, tocats anímicament i econòmicament. Un país que, tot i l’enfonsament, acull milers de refugiats en condicions lamentables. Un país amb un gran descrèdit de la classe política després que l’esquerra alternativa fes un viatge meteòric de les promeses d’un canvi radical a la crua acceptació d’un duríssim rescat que ha deixat l’estat hipotecat, per no dir ofegat, per dècades.

Davant d’aquest panorama, davant d’un present que és com un gran naufragi diari -la recuperació econòmica és molt feble i realment imperceptible per a la gent- i d’un futur negre, el que hi ha és una general i trista resignació que obrirà la porta a un relleu polític gairebé per inèrcia. Els quatre tumultuosos anys de govern de l’esquerra alternativa de Syriza previsiblement donaran pas avui al retorn de la dreta, la Nova Democràcia de Kiriakos Mitsotakis, un centrista renovador a l’estil Macron, però fill d’una nissaga de polítics de tota la vida. Grècia farà un nou pas de retorn a l’ordre. Tsipras, tot i guanyar el referèndum contra les mesures d’austeritat imposades per la troica (CE, FMI i BCE), va acabar acceptant-les després de guanyar unes noves eleccions. Aquí va començar la seva desconnexió amb la gent que havia cregut en el miracle de David contra Goliat. No va ser possible. El miracle ha sigut que resistís al govern i a la desesperació de la gent, que ja li ha girat l’esquena a les eleccions europees. Tampoc per a ell no sembla que hi hagi d’haver miracle avui a les urnes. Mitsotakis ho té tot a favor: només hi ha la incògnita de si aconseguirà majoria absoluta o no. Sigui com sigui, la seva nova dreta seguirà el dictat dels homes de negre, que, malgrat que formalment el rescat internacional es va acabar fa un any, segueixen visitant trimestralment Atenes. Grècia continua sota vigilància estricta. Mani qui mani, no hi ha escapatòria. Per això, potser, també s’ha produït el contramiracle del debilitament dels neonazis d’Alba Daurada, llastats per la corrupció. Igual que ningú ja no creu en miracles a l’extrema esquerra, tampoc ho fan en l’extrema dreta. Els hel·lens sembla que han decidit que és l’hora del centre.

Més continguts de

El + vist

El + comentat