Torna la guerra a Europa
Torna la guerra al cor d'Europa. Ucraïna n'és l'escenari i la víctima, i Vladímir Putin, el responsable. Era una guerra evitable, però no s'ha donat marge a la diplomàcia. Tot fa pensar que el president rus ja tenia la decisió presa i que només ha anat jugant amb els tempos. La seva és una resposta meditada, amb delay històric, esperant un moment propici per reescriure un passat –el de la caiguda de la Unió Soviètica i la pèrdua de la zona d'influència russa a l'Europa de l'Est– que considera humiliant per a la seva idea imperial de Rússia. El nacionalista Putin ha volgut tornar a llançar a Ucraïna un missatge contundent a Occident i al món. Si aquesta vegada, com ja va passar amb la península de Crimea, se'n surt amb un cost mínim, haurà guanyat una altra partida intimidatòria. I amb ell el món serà més insegur, més perillós, més militaritzat. Ara mateix ja ho és, amb Europa com a escenari. Hem retornat de cop a la dialèctica bèl·lica, amb una triple guerra: militar, cibernètica i econòmica (amb el gas com a protagonista i molts actors secundaris).
Superat el desconcert que va provocar Donald Trump des de la Casa Blanca, i quan semblava que el món de nou avançava –no sense dificultats ni contradiccions– cap a una multilateralitat diplomàtica per dirimir les pugnes nacionals i regionals, Putin ens aboca bruscament al fantasma del passat més negre. I ho fa amb tota cruesa: esgrimint la seva potència nuclear, entrant a sang i foc per esclafar un enemic que s'ha fet a mida. El pretext rus d'una OTAN expansiva és dèbil i molt discutible: si l'OTAN ha anat sumant membres ha sigut precisament per la por i la inseguretat que la Rússia de Putin ha generat als seus veïns. La invasió d'Ucraïna no fa sinó corroborar-ho.
És una guerra sense justificació. Les guerres que hauria d'estar lliurant el món són contra el canvi climàtic, el covid, les desigualtats i la mateixa amenaça nuclear. L'atac de Putin desbarata tot això. Quan tot just començàvem a sortir de la pandèmia, d'un dia per l'altre s'alteren altra vegada els equilibris geopolítics i s'obre un nou període d'inestabilitat que tindrà un cost en vides i una segura afectació econòmica. La seqüència d'aquest segle XXI és aquesta: l'atemptat de les Torres Bessones va obrir una època de terrorisme global, seguida d'una dura crisi financera a partir del 2008, que quan encara no estava superada del tot va tenir un tràgic relleu amb la sotragada del covid. I ara Putin irromp amb tancs i míssils i fa miques la via de la cooperació i la diplomàcia.
Davant de la seva agressivitat, i davant la inhibició de la Xina, la reacció de les principals potències del món democràtic (els EUA i el Canadà, la UE i el Regne Unit, el Japó i Austràlia) no pot ser tèbia. L'aïllament econòmic de Rússia és ara mateix imprescindible, és una resposta necessària que s'ha d'executar coordinadament i amb contundència sostinguda en el temps, alhora que es deixi clar a Putin el suport militar exterior a Ucraïna amb el reforçament de la unitat estratègica i dissuasòria de l'OTAN. Les pròximes hores i dies seran decisius per veure fins a quin punt aquesta doble aposta serveix per aturar la barbàrie russa sobre Ucraïna.
