L’EDITORIAL

L’imprevisible Trump se cita amb el calculador Putin

Donald Trump i Vladímir Putin es troben avui en la seva primera cimera. En l’any i mig que fa que el magnat novaiorquès és l’inquilí de la Casa Blanca, s’ha vist dues vegades amb el seu homòleg rus: fa un any en el marc del G-20 a Hamburg i el novembre passat al Vietnam, durant la reunió de l’APEC (l’organisme de cooperació econòmica Àsia-Pacífic). La d’Hèlsinki, però, és la primera cimera convocada ad hoc, amb la previsió d’entre tres i quatre hores de reunió cara a cara. El rol de pes que Putin ha recuperat per a Rússia en el tauler internacional, la innegable tensió que torna a presidir els diversos escenaris mundials (Ucraïna, Síria, Corea del Nord, relacions comercials) i el fet que es tracti de dos líders mascle alfa confereixen a la cita un alt grau de transcendència. Com a mínim prou perquè l’agenda de les dues delegacions estigués perfectament pautada. Però hi ha un factor desestabilitzador, que és la imprevisibilitat de Trump.

Només cal fixar-se en l’última setmana del president nord-americà. En plena guerra comercial i de debilitament general contra la Unió Europea, Trump ha vexat diplomàticament i protocol·làriament la Gran Bretanya, la premiere Theresa May i la reina Elisabet II, quan justament tenir cura d’un país que és a punt d’abandonar la UE hauria estat el més indicat.

En una línia similar, s’ha apuntat a una pinça anti-UE amb Putin, però Trump és capaç, en paral·lel, d’exigir desaforadament l’augment del pressupost de l’OTAN (amb unes maneres que no serien les més adequades), de desplaçar tropes a Polònia, de subministrar armament d’alt nivell a Ucraïna o de criticar despietadament el North Stream, el gasoducte germano-rus de Gazprom. Amb Trump res és el que sembla, i res és previsible.

I Putin, que s’ha passat mitja vida analitzant psicològicament l’adversari, ho sap. El president rus, a diferència de Trump, arriba a la cita després d’haver clausurat un Mundial de futbol que ha funcionat prou bé, sense errors organitzatius evidents, amb estadis plens i amb seguretat, cosa que l’ha ajudat a blanquejar la seva imatge. Arribarà a Hèlsinki havent-lo vist mig món ben calmat a la llotja de l’estadi Lujniki, al costat d’Emmanuel Macron, el president francès; Kolinda Grabar-Kitarovic, la presidenta croata, i Gianni Infantino, el president de la FIFA. A Hèlsinki mantindrà el to, omplint Trump d’elogis.

A l’agenda de la cita hi ha sobretot Ucraïna i Crimea, la ingerència russa a les eleccions dels EUA, la guerra de Síria i l’ampliació de l’acord New Start de reducció paritària de l’armament nuclear. Són els terrenys de joc que facilitaran la valoració. Des de Moscou ja s’apunta a una direcció: s’ampliarà el New Start uns anys més (ara s’acaba el 2020); amb Crimea hi ha poca cosa a resoldre perquè tractar un canvi de fronteres depèn del Congrés, no de Trump, i Putin no collarà; amb la ingerència russa hi haurà un “ni tu ni jo”, i on Putin pot trobar l’èxit seria en la guerra a Síria: Trump vol retirar tropes i Putin, via Al-Assad, li assegurarà que l’Estat Islàmic (objectiu dels EUA) té els dies comptats. En canvi, des de Washington hi ha problemes per avançar què passarà. Aquest és el gran problema.

Més continguts de