L'independentisme davant la inhabilitació del president

JxCat i ERC han de ser capaços de pactar una resposta conjunta a la crisi que ve

L'escenari és similar al d'ara fa un any, quan l'independentisme va ser incapaç de pactar una resposta unitària a la sentència del Procés, però ara es tracta de la més que possible inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra. El president acudirà dijous a Madrid a la sessió que ha fixat el Suprem per tractar la qüestió, i després serà cosa de dies que el tribunal emeti la sentència definitiva. Si avala la condemna per desobediència que va dictar el TSJC, Torra serà inhabilitat per un període d'un any i mig per ocupar un càrrec públic per no haver despenjat a temps una pancarta de suport als presos en període electoral.

Aquest desenllaç és conegut de sobres pels diferents actors sobiranistes, i tot i això, igual que fa un any, JxCat i ERC no s'han posat d'acord en quina hauria de ser la resposta. La situació és anòmala perquè els dos partits formen part del mateix Govern i, a més, admeten que després de les eleccions no tindran més remei que tornar a pactar. Per què és tan difícil llavors posar-se d'acord?

El desllorigador és la data de les eleccions. JxCat no té cap interès que siguin aviat perquè encara no ha acabat de crear el nou partit liderat per Carles Puigdemont, mentre que ERC les voldria com més aviat millor perquè creu que l'actual Govern ja no té més recorregut (com va dir el mateix Torra al gener, per cert) i a més considera que les pot guanyar. Són tots dos interessos legítims, però caldria veure què convé al país.

El president Torra sembla inclinar-se ara per no convocar ell les eleccions i esperar que s'esgotin els terminis legals un cop abandoni el càrrec. Això vol dir que la Generalitat es trobaria amb un president accidental, que seria el vicepresident, Pere Aragonès, i un executiu en funcions i amb el marge de maniobra limitat per prendre decisions, durant un mínim de quatre mesos. ¿És aquest el millor escenari en plena pandèmia, just quan la Generalitat requereix un govern fort amb un lideratge clar? Difícilment es pot defensar aquesta opció com a òptima per al conjunt del país.

La dignitat del càrrec de president, a més, reclama que sigui ell el que convoqui les eleccions i no les deixi a l'atzar d'uns terminis que s'activaran quan ho decideixi el Tribunal Suprem. Les eleccions del 21-D ja les va convocar Mariano Rajoy, i no es pot permetre que la data de les següents es decideixi altre cop des de Madrid.

JxCat i ERC s'han d'asseure i pactar la millor sortida possible, pensant en el país i en el conjunt del moviment independentista, i no en els interessos partidistes de curta volada. Pensar que el Suprem tindrà alguna mena de problema per confirmar la condemna és no tocar de peus a terra. Per això l'independentisme s'ha d'avançar als esdeveniments, no actuar a remolc. I en aquest context de desorientació i retrets mutus, donar la veu a la ciutadania perquè fixi el rumb a seguir no és només la millor solució, sinó pràcticament l'única.