Ara toca invertir bé els diners d'Europa

Europa per fi ha creat un deute públic comú i farà transferències a fons perdut: que no sigui en va

El covid, que per desgràcia de moment ha vingut per quedar-se, a més de portar malaltia i mort ha malmès greument les societats i les economies d'Europa. La necessitat de reconstrucció és peremptòria i inajornable. Ara, per fi, després de mesos de negociacions i tensions que han reproduït la clàssica divisió nord-sud, els estats de la Unió Europea han arribat a un compromís històric que suposa un important pas endavant. Per primer cop es crea un deute públic comú i es faran transferències a fons perdut als estats, que a més rebran crèdits a llarg termini i interessos baixos. Tot això suposa un gran canvi respecte a la fórmula de l'austeritat que va marcar la crisi financera del 2008, aleshores amb la conseqüència d'una duríssima política de retallades socials que encara cueja. Aquest cop s'ha fet una aposta keynesiana consistent a injectar diners tant per a polítiques públiques com a favor de l'economia productiva i la innovació tecnològica i climàtica. Malgrat que l'acord hagi quedat lluny dels objectius més ambiciosos, estem davant d'una fita, d'un nou marc d'actuació estratègica. Europa ha apostat per Europa, per més integració, per reforçar-se com a unitat d'acció. En el marc geopolític i econòmic mundial, és una bona notícia.

Com ha passat sovint en la història de la construcció europea de la Segona Guerra Mundial ençà, l'avenç ha sorgit d'una crisi i entre moltes friccions i dubtes. Però s'ha fet. Cal aprofitar-lo. D'entrada, superant el tràmit de l'Eurocambra i dels Parlaments estatals. A partir d'aquí, els pròxims mesos i anys seran crucials per veure si el nou rumb és sincer i efectiu. És a dir, si d'una banda els dits països frugals (refractaris a més transferències per ajudar el sud) mantenen l'aposta. I si, de l'altra, els països del sud (especialment Itàlia i Espanya, els més afectats pel covid i els que rebran més suport) demostren responsabilitat i lleialtat a l'hora de gastar justificadament els recursos extres que els vindran de Brussel·les. Tot i que aquest cop no hi haurà homes de negre, les mirades sí que estaran posades a observar com i a què es destinen els milers de milions d'euros (140.000 per a Espanya) que han de donar un impuls econòmic per sortir de la crisi. El vot de confiança mutu només pot tenir com a resposta polítiques rigoroses, no hi pot haver lloc per a cap frivolitat populista, per a cap despesa supèrflua o sense mirada llarga. 

La implicació a fons de Merkel, amb el suport de Macron, per mediar en aquesta crisi ha resultat decisiva. L'eix franco-alemany ha funcionat. Europa se n'ha sortit. Però precisament per això, per aquest pas endavant germànic, llargament esperat, ningú no pot arriscar-se a desaprofitar l'oportunitat. El govern català, oportunament, va presentar aquest dimarts un pla ambiciós a llarg termini, amb la vista posada en el 2032, per "reactivar i reorientar" l'economia, amb l'acció climàtica, l'automoció verda i la bioeconomia com a eixos. Per fer-lo realitat caldran grans consensos i governs forts i cohesionats, governança seriosa, tècnicament preparada i que reti comptes. El mateix per a Espanya. L'aposta europea ha de ser compartida. Després d'anys amb el rumb europeu perdut, i encara amb el Brexit empantanegat, aquesta és una oportunitat per a tots. Una responsabilitat per a tots.

El + vist

El + comentat