Els joves i la lluita pel clima

La mobilització dels adolescents hauria de fer reaccionar els governs de tot el món

Centenars de milers de persones van sortir ahir al carrer a les principals capitals del món, també a Barcelona, València o Palma, per reclamar als governs de tot el món que prenguin mesures urgents per aturar l'escalfament del planeta. La jornada de mobilització va venir precedida per una vaga en el sector de l'ensenyament i per marxes d'estudiants. I és que si una cosa era comuna a totes les manifestacions que es van poder veure ahir era la presència massiva de gent jove, molts d'ells encara adolescents.

L'exemple de l'activista climàtica sueca Greta Thunberg ha inspirat moviments com els Friday for Future, que sens dubte estan ajudant a conscienciar la població més jove de la importància d'organitzar-se i pressionar les institucions per frenar la degradació del planeta. El seu argument és irrebatible: els adults que ara tenen més de 50 anys potser no veuran els efectes de la crisi climàtica, però els adolescents d'avui sí que els experimentaran en primera persona. Lluiten, doncs, no per una amenaça llunyana en el futur que afectarà els seus descendents, sinó per una certesa que és a unes poques dècades de fer-se realitat. Per això han sortit al carrer aquest divendres i ho tornaran a fer en el futur.

És evident que aquesta lluita té implicacions enormes sobre tots els ordres de la  vida: el sistema econòmic, l'alimentació, el transport, el reciclatge de residus, etc. El fet que hi hagi tants interessos en joc explica que hi hagi tantes resistències, de governs i de sectors econòmics concrets, a l'hora d'avançar cap a conceptes com l'economia circular o, simplement, posar límits als combustibles fòssils. Però l'evidència científica demostra que, si no s'actua amb contundència, la humanitat sencera en patirà les conseqüències.

Aquest va ser el missatge principal de Thunberg a la Cambra de Representants dels EUA: "No m'escoltin a mi, escoltin els científics". Lamentablement, la cimera del clima organitzada per l'ONU i celebrada dilluns no va satisfer les peticions de l'activista ni dels milers de manifestants que ja van sortir el divendres de la setmana passada. Com en totes les cimeres d'aquesta temàtica, sempre es pot veure l'ampolla mig plena o mig buida, i destaca el compromís de 77 països a reduir les emissions a zero net a partir del 2050, entre altres acords. Però, també com sempre, no es pot comprovar si aquests compromisos es concreten en plans que permeten assolir-los. I sense la participació d'algunes grans economies, com la dels Estats Units o la Xina, els documents que es firmen corren el risc de quedar en paper mullat.

Tot i això, hi ha motius per pensar que la pressió del moviment encapçalat per Thunberg està penetrant cada vegada més en les agendes dels governs, que ho tenen molt difícil per oposar-s'hi amb arguments racionals. Es tracta de decidir, ni més ni menys, quins sacrificis estem disposats a fer per salvar el planeta i llegar-lo a les generacions futures. I per fer-ho necessitem governants que pensin en aquestes generacions futures o, almenys, en els seus propis fills.

Més continguts de

El + vist

El + comentat