A l'atac, en defensa pròpia

Les defenses dels acusats inicien el judici acusant el Tribunal Suprem de greu parcialitat

Dotze líders independentistes, demòcrates i pacífics ja seuen al banc dels acusats en el que és, sense dubte, un judici històric, i no precisament pel seu caràcter estrictament jurídic, sinó per les evidents connotacions polítiques que l'envolten. De fet, la política catalana i espanyola fa mesos que gira al voltant d'aquesta cita, que marcarà un abans i un després en la vida democràtica a Espanya. La imatge de la justícia espanyola, i per extensió del seu estat de dret, pel sol fet que se celebri aquesta causa ja ha quedat qüestionada. Només cal veure els esforços del govern Sánchez per intentar contrarestar aquesta deriva negativa. La manera com es desenvolupi el judici, i naturalment el seu desenllaç final, acabaran de decidir l'abast d'aquest desprestigi, que podria tenir un segon moment quan previsiblement s'elevin recursos a la justícia europea. 

En el primer dia del judici, les defenses van sortir clarament a l'atac per fer evidents les flagrants irregularitats que han envoltat tota la instrucció, així com l'indissimulat prejudici polític del mateix Tribunal Suprem i les constants vulneracions dels drets fonamentals dels acusats tal com figuren en la Constitució espanyola. Els lletrats dels acusats no van dubtar a convertir aquest inici en una acusació en tota regla contra l'Estat. A la manera verdagueriana, ho van fer "en defensa pròpia", fent constar la vulnerabilitat dels seus defensats enmig d'un clima polític, mediàtic, policial i jurídic de condemna a priori. Als advocats els sobraven arguments, tant de caràcter tècnic (començant per una presó preventiva difícil de justificar amb un mínim de sentit proporcional de la llei) com de tipus ambiental i ideològic. El judici paral·lel que han patit els presos polítics i els altres acusats, per exemple amb una manifestació organitzada per la dreta en vigílies del judici, malauradament deixa poc marge per a ingènues confiances en una justícia amb les cartes marcades. Tant de bo els fets desmenteixin els pròxims mesos aquests indicis que diuen tan poc a favor de la justícia espanyola.

Sigui com sigui, a la sala del Suprem els pròxims dies i mesos les defenses i els mateixos acusats podran fer sentir la seva veu, una veu que per primer cop tindran ocasió de fer arribar de primera mà a molts ciutadans de l'Estat, a més de la premsa internacional. Més enllà del veredicte que es pugui esperar, el mateix judici és, doncs, una oportunitat per mostrar a la societat espanyola, a Europa i al món el caràcter arbitrari i venjatiu de la justícia espanyola i, per contrast, el tarannà profundament democràtic i respectuós de les persones que seuen al banc dels acusats, que no tan sols no tenen res contra Espanya, la seva gent i la seva cultura, sinó que hi reconeixen molts vincles històrics. Cosa que no impedeix que tinguin el dret de defensar políticament, des del respecte i la concòrdia, la independència de Catalunya, i que ho facin amb l'eina bàsica de tota democràcia: el dret a vot. Paradoxalment és per això que els jutgen.

Més continguts de