Bèlgica confirma el fracàs europeu de la justícia espanyola

Mentre l'Estat no abandoni l'ofensiva judicial no hi ha sortida possible al conflicte català

La justícia espanyola va rebre ahir un dur revés a Bèlgica amb la denegació de l'extradició dels consellers del govern català a l'exili Meritxell Serret, Lluís Puig i Toni Comín. El Tribunal Suprem novament naufraga en l'escenari internacional, igual com fins ara ha passat als altres països on hi ha exiliats de l'independentisme: Alemanya (Carles Puigdemont), Escòcia (Clara Ponsatí) i Suïssa (Marta Rovira i Anna Gabriel). La decisió de la justícia belga, a instàncies de la mateixa fiscalia d'aquell país, reforça l'estratègia catalana de denúncia internacional contra l'arbitrarietat de l'alta magistratura espanyola, i de passada posa un cop més en qüestió la decisió del govern de Mariano Rajoy de no voler abordar des de la política un problema que és òbviament polític.

La resposta merament judicial a la voluntat majoritària a Catalunya de decidir el propi futur polític a les urnes ha portat l'Estat a quedar fora de joc davant la justícia i l'opinió pública europees, que no entenen que hi hagi líders polítics i socials demòcrates tancats a la presó preventivament ni la incapacitat de l'executiu de Mariano Rajoy d'asseure's a una taula a dialogar, a negociar, a oferir una sortida. El jutge Pablo Llarena està deixant Rajoy fora de joc davant els socis continentals. La reacció irritada del Suprem davant la decisió dels col·legues belgues no fa sinó evidenciar el problema: amb el desgavell català, la marca Espanya pateix una evident crisi d'imatge. És en aquest context que cal llegir la ràpida acceptació de Rajoy de reunir-se amb el nou president català, Quim Torra, tot i que el seu programa de govern mantingui formalment el pols independentista. Rajoy no només necessitava un president català per garantir-se l'aprovació dels pressupostos, sinó que també el necessitava per escenificar un diàleg.

Però el diàleg difícilment serà fructífer fins que la política no agafi el relleu a la justícia i, un cop engegada la maquinària dels tribunals, això no és tan senzill. Ni tampoc està gens clar que ningú ho vulgui. De fet, el mateix líder del PSOE, Pedro Sánchez, després de mostrar la seva sintonia amb Rajoy en relació amb Catalunya, ha insistit en la via judicial amb la peregrina petició d'adaptar el delicte de rebel·lió del Codi Penal a les noves circumstàncies, és a dir, d'ampliar-ne els supòsits més enllà del "cop d'estat militar". Així doncs, malgrat els fiascos amb la justícia europea, PP i PSOE segueixen confiant bàsicament en la via penal, segueixen abdicant de buscar una sortida política, democràtica. Ho fien tot a una interpretació abusiva de la llei i, si cal, a un canvi de la llei. D'aquesta manera només s'aconseguirà aprofundir el conflicte. 

Mentre hi hagi presos polítics i polítics exiliats, mentre hi hagi milers de procediments judicials contra mestres o alcaldes, mentre la justícia empaiti la llibertat d'expressió, no hi ha sortida possible a un plet de naturalesa política concebut des del pacifisme i l'esperit democràtic.  

 

Més continguts de

El + vist

El + comentat