15/10/2022

L'hora de la política amb majúscules

2 min
Pere Aragonès al Plau de la Generalitat

BarcelonaLa situació provocada per la sortida de Junts del Govern és certament complexa i obre una etapa nova en la política catalana. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, només té el suport del grup parlamentari d'ERC, és a dir, 33 diputats, i això el converteix objectivament en l'executiu més feble des de la recuperació de la democràcia. Per sobreviure en aquest escenari, Aragonès haurà de fer un exercici de finezza política constant, buscant suports parlamentaris per tirar endavant els principals projectes legislatius i especialment els pressupostos.

D'entrada, el missatge que llança el president és que confia en els seus antics socis de Junts per aprovar els comptes. I ho fa amb un argument de pes: el projecte de pressupostos amb què es treballa serà bàsicament el que ha deixat preparat el conseller Jaume Giró. Tot i això, seria ingenu pensar que Junts ajudarà ara des de l'oposició un president al qual ha acusat d'incomplir el pacte d'investidura. Tant de bo la formació de Laura Borràs fes un exercici de responsabilitat i de país i facilités l'aprovació dels pressupostos, expansius, per, tot seguit, plantejar una oposició dura i amb perfil polític al Govern. Però difícilment serà així.

En aquest escenari, a Aragonès només li queda un soci amb qui sumar una majoria suficient, que és el PSC. De moment, els d'Oriol Junqueras, especialment ell mateix, marquen distàncies amb el PSC perquè no volen posar-ho massa fàcil a Junts, que sempre ha criticat l'entesa dels republicans amb els socialistes a Madrid. Però si realment el president Aragonès compleix el que diu, que és que posa l'interès de la ciutadania per sobre de tot, seria una irresponsabilitat prorrogar els pressupostos quan hi ha una via possible per aprovar-los.

És cert que l'executiu té mecanismes per esquivar les limitacions financeres que imposa la pròrroga, però mai és comparable a tenir uns pressupostos nous i ajustats a les necessitats. I més en un context de crisi econòmica, o almenys de creixement feble, com el que totes les institucions internacionals pronostiquen per al 2023. En aquest context, la Generalitat ha de fer el que calgui per obtenir el màxim de recursos de Madrid per poder pal·liar els efectes de la inflació en la societat catalana, i això inclou aprovar uns pressupostos nous.

La ciutadania és prou madura per entendre que una cosa és donar suport a uns pressupostos i una altra una aliança estable de govern. Aragonès hauria de fer de la necessitat virtut i emular Pedro Sánchez i la seva geometria variable, que li ha permès tirar endavant molt dels seus projectes ara amb uns socis i ara amb uns altres. Fer política amb majúscules vol dir ser capaç de teixir acords entre diferents per buscar el bé comú. De què serveix ser el més pur si després no s'és capaç d'oferir cap resultat pràctic a la ciutadania?

El mapa polític català és el que és. I el trencament de la majoria independentista obliga a explorar altres camins i a obrir el joc. Així que uns i altres haurien de ser capaços d'aparcar per un moment els seus interessos partidistes, els greuges i les disputes pendents, per dolorós que sigui, i posar-se a treballar per a la gent.

stats