La lluita contra la pandèmia no pot dependre dels jutjats

La decisió de la jutge de Lleida obliga a crear un paraigua legal per als confinaments selectius

Si ja és prou difícil prendre decisions per lluitar contra la pandèmia del coronavirus, ja només faltava que la justícia s'hi posés pel mig. La decisió d'una jutge de Lleida de no ratificar l'ordre per endurir el confinament d'aquesta ciutat i set municipis del Baix Segre és incomprensible i fa augmentar encara més el desconcert d'una ciutadania que viu amb angoixa com el virus es continua escampant aprofitant el relaxament generat per l'accés a la nova normalitat. ¿De debò que un jutge de guàrdia pot aturar unes mesures que es prenen per salvaguardar la salut de la població?

És cert que hi ha un cert debat jurídic sobre si és possible restringir drets com el de la mobilitat sense la cobertura de l'estat d'alarma (i fins i tot amb estat d'alarma), però llavors el que s'ha de demanar al govern espanyol és que aprovi les disposicions necessàries perquè un episodi semblant no torni a passar. Perquè, si no, entrem en una situació completament estrambòtica en què uns jutges sí que accepten signar l'ordre i uns altres s'hi neguen.

A més, en el cas de la magistrada de Lleida es dona la circumstància que el 13 de març va signar un document amb la resta de jutges del partit judicial de Lleida en què s'acordava la suspensió de l'activitat judicial després del tancament de la conca d'Òdena. En el text s'afirmava que la decisió que havia pres la Generalitat "dins les seves competències" era necessària per evitar "les possibles propagacions del virus". En aquell moment, recordem-ho, no hi havia estat d'alarma vigent. Què ha canviat des de llavors?

En realitat, des d'un punt de vista jurídic, s'haurien d'habilitar les eines necessàries perquè les autoritats sanitàries, i en aquest cas el departament de Salut, pugui prendre mesures dràstiques en molt poc temps per aturar les cadenes de transmissió. Cal subratllar que ens trobem en una situació excepcional, i que fins que no hi hagi una vacuna caldrà estar vivint amb una mena d'alerta que permeti –calibrant criteris epidemiològics, econòmics, etc.– confinar des d'edificis fins a ciutats o comarques senceres, en funció de l'extensió del brot.

Davant de l'espectacle lamentable de les últimes hores, cal fer una crida a la població perquè tingui en compte les restriccions imposades a la zona afectada, que no són un capritx, sinó una necessitat davant l'escalada del virus. Més enllà de si es poden posar multes o no, estem davant d'una situació que demana la col·laboració de tothom. I a la Generalitat se li ha de demanar que afini al màxim els seus instruments legals per evitar la interferència dels jutges i que negociï amb el govern espanyol per aconseguir aquesta cobertura.

En aquests moments, la prioritat ha de ser garantir la salut de les persones.

El + vist

El + comentat