La lluita és contra el virus i el temps, no entre països o empreses
BarcelonaEl sector farmacèutic fa anys que està sota sospita. De vegades amb raó, d’altres no tant. De fet, la fabricació i venda de medicaments és una de les activitats econòmiques més vigilades a tot el món, amb controls públics dels processos de comercialització i dels preus de venda, en molts casos taxats. El sistema de patents està molt regulat. Però la mala fama existeix, propiciada per alguns escàndols coneguts en què s’ha jugat amb la vida de les persones. Per això ara, amb la pandèmia del covid-19, les grans farmacèutiques, a més de veure en aquesta crisi sanitària global una evident oportunitat de negoci, s’hi han agafat també com una via per millorar la seva imatge pública, o per no empitjorar-la. De fet, cap gran firma no vol passar com la que s’apropia de la futura vacuna o dels tractaments. Volen ser vistes com a part clau de la solució. I en realitat ho són: sense la capacitat productiva i el know-how d’aquesta indústria, no hi ha possibilitats d’obtenir amb rapidesa una vacuna global. Per això la cursa per aconseguir-la s’està fent en un marc més de col·laboració que de pura i dura competència o rivalitat. Això no impedeix que hi hagi tensions entre estats (cap gran potència es vol quedar enrere) i competència entre empreses o entre centres de recerca per situar-se en primera línia.
Però l’entorn que s’ha creat no és de guerra oberta, sinó de cursa més o menys col·laborativa, amb l’evident premi que suposa per al sector farmacèutic beneficiar-se d’una forta injecció de diner públic, amb els Estats Units liderant la inversió a nivell mundial malgrat l’erràtica i irresponsable posició del president Trump a l’hora de fer front al covid-19. Europa, amb una capacitat industrial i científica en aquest sector molt potent, també té una bona posició. A nivell català i espanyol, estem més ben posicionats en l’entorn científic -si s’hi segueix invertint- que en el de la indústria farmacèutica, tot i casos rellevants com Grifols. I, per descomptat, hi ha la Xina, que juntament amb l’Índia és el gran productor de principis actius per als medicaments, i també de vacunes, a més de la seva capacitat en recerca.
La batalla, en tot cas -tot i les rivalitats òbvies-, no és pròpiament entre empreses o entre estats, sinó contra el virus i contra el temps. Hi ha dependència mútua i no hi ha més solució que col·laborar si es vol derrotar el covid-19. Caldrà el concurs de tothom. I en bona mesura això és el que està passant: segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), ara mateix estan en marxa més de 1.400 assajos clínics per a 10 prototips de vacuna. L’Agència Europea del Medicament està supervisant 125 tractaments farmacològics i en el conjunt del món s’estan testant 200 fàrmacs.
