Les males dades de contagi a Espanya posen en alerta Europa
BarcelonaAntigament, els miners s’emportaven un canari o un altre ocell a la mina perquè vigilés la manca d’oxigen o l’aparició de gasos tòxics. Si ell moria, sabien que havien de sortir corrents. Un paper semblant és el d’Espanya en el que, per a alguns experts, ja és una segona onada de coronavirus a Europa, segons un estudi recent elaborat per l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona en col·laboració amb investigadors del grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la UOC.
Segons aquest estudi, enviat a Brussel·les, la situació espanyola demostra que la pandèmia no està controlada a Europa, i augura que, en funció del que ha passat a l’Estat, els pròxims països en viure un rebrot important seran França, Bèlgica i els Països Baixos, ja que, avisen, tenen unes taxes de contagi en augment similars a les que tenien algunes regions espanyoles al principi d’aquesta segona onada.
L’estudi també mira de respondre la pregunta que ha planat per tot arreu aquest estiu: per què Espanya ha liderat aquesta segona onada? Què s’ha fet diferent de la resta? Els analistes ofereixen algunes explicacions. Una és que la desescalada es va fer malament, massa ràpid i sense control, donant la falsa percepció que el perill ja havia passat. Falten dades clares i haurem d’esperar que hi hagi estudis científics més acurats per entendre què ha passat, però els investigadors parlen dels bars i restaurants, que -encara que de manera restringida- han estat molt sol·licitats; de l’excés de confiança que a les terrasses a l’aire lliure no hi havia perill -per la qual cosa les aglomeracions hi han sigut habituals-, i -un dels fets més importants- de la falta de recursos del sistema de salut, que ha fet que no hi hagi hagut capacitat per rastrejar els casos a temps, cosa que ha permès la propagació del contagi asimptomàtic sense control.
La falta de tests i rastrejadors no s’ha començat a solucionar, i encara a mitges, fins ben bé al mes d’agost, gairebé després del final del confinament i quan ja hi havia altes xifres de contagi comunitari.
L’informe enviat a Europa és també un avís per a navegants, perquè l’experiència espanyola pot servir d’alerta a altres països que es van posar la bena abans de la ferida quan van recomanar no visitar Espanya aquest estiu. El virus, insisteixen els científics, no ha canviat, no s’ha tornat més feble i continua provocant moltes morts. És veritat que ara es detecta més gent jove contagiada amb símptomes més lleus, però en el moment que s’infecta gent més gran o amb patologies greus el risc augmenta. Han passat sis mesos i ara se sap millor com fer-hi front en tots els camps, des de l’assistencial fins al de salut pública, passant per la mateixa ciutadania. Aquestes últimes setmanes hem aconseguit reduir els índexs a Catalunya -la taxa de contagi ahir se situava per sota de l’1-, però la consigna continua sent la mateixa: reduir els contactes al màxim, mascareta, distància i rentar-se les mans. Això, igual que les quarantenes dels positius i contactes, s’ha de seguir complint de manera estricta. Hauríem d’aconseguir deixar de ser el canari d’Europa.
