El missatge d'un premi desert
Correm el risc que els premis literaris de la ciutat tinguin cada vegada menys sentit, menys qualitat i menys repercussió
El fet que es declari desert un premi mai no enorgulleix qui el convoca. Pot ser per moltes raons i diverses: perquè la convocatòria no ha tingut difusió suficient, perquè no ha interessat prou a escriptors d'un nivell de qualitat determinat, perquè no es considera ben dotat econòmicament, perquè es considera que el premi en qüestió no té el prestigi com per repercutir en l'autor, perquè no es dirigeix al segment literari a què s'hauria de dirigir, perquè l'edició no és bona, etcètera. I cap d'aquests motius pot deixar satisfet a qui l'atorga.
Al premi Ciutat de Palma Llorenç Vilallonga de novel·la 2015, s'hi varen presentar 66 autors de diversos països. El jurat del premi de novel·la, compost per Sonia Hernández, Clara Usón i Agustín Fernández Mallo, ha considerat que declarar-lo desert és la millor opció, i en aquest cas la decisió només pot respondre al fet de trobar insuficient la qualitat de les obres presentades.
L'Ajuntament de Palma s'ho ha de repensar. Un premi literari dotat amb 26.000 euros és un reclam suficient per als escriptors, que no solen nedar en l'abundància. Ara bé, si el Llorenç Villalonga de novel·la s'ha convertit en un guardó contestat, després d'haver-lo dirigit indistintament a una obra en castellà com en cataĺà, deixant enrere una història de dècades i donant l'esquena a les arrels d'on surten els Ciutat de Palma literaris, l'única cosa que pot passar és que uns no es presentin als premis en desacord i els altres per falta de solidesa de la convocatòria. I cada vegada, si es continua així, els premis literaris de la ciutat tindran menys sentit, menys qualitat i menys repercussió.
