El doble fracàs de Lorena Roldán

Torra ha sortit reforçat amb una majoria ampliada als comuns i Iceta no ha caigut en la trampa de Cs

La moció de censura presentada per Cs al president de la Generalitat, Quim Torra, no passarà a la història del parlamentarisme. Passarà més aviat a la història del més descarnat electoralisme. Quedarà com un exemple de manual de com es pot instrumentalitzar un Parlament per descarats interessos de partit a les portes d'unes eleccions. Cs no només ha perdut aquest dilluns la moció, que tan sols ha obtingut els 36 vots del seu grup i els 4 del PP, per 76 vots en contra dels grups sobiranistes i 17 abstencions del PSC, sinó que ha perdut una mica més del poc crèdit que ja tenia a remolc d'una sostinguda actitud de menyspreu a la cambra catalana, que des de fa temps els seus diputats intenten degradar amb actituds més pròpies d'un plató de televisió que no d'un espai on se suposa que s'ha de donar exemple de capacitat de diàleg democràtic. Aquesta fallida moció espectacle és un pas més en aquesta línia.

Cs no va plantejar mai la moció per guanyar-la. De fet, el fracàs estava escrit des del principi. I el guió també: usant frívolament un recurs parlamentari excepcional, es tractava de poder dir i repetir fins a l'extenuació, des de la tribuna del Parc de la Ciutadella, i amb l'eco garantit dels mitjans de comunicació, que Torra incita a la violència i és còmplice dels terroristes i que el PSC (i per tant també el PSOE) no és prou constitucionalista, és a dir, no és espanyol de debò. El resultat ha estat una moció sense emoció, sense nivell, sense interès i sense vergonya. Una moció de vergonya aliena: els altres grups ja s'han cansat de caure en el joc de provocacions de Cs. Aquest cop Roldán ha rebut més menyspreu que rèpliques, tant dels grups de la majoria –el president Torra ni va intervenir– com dels altres grups de l'oposició, tret del PP. A Roldán, ningú no se l'ha pres seriosament com a candidata. 

Les abraçades i felicitacions finals dels diputats i diputades de Cs a Roldán delataven l'engany (i autoengany) parlamentari dels taronges: tot i la clamorosa derrota aritmètica, estaven eufòrics per haver escampat un cop més la indigna criminalització d'un suposat independentisme violent i per haver intentat sembrar el dubte sobre el patriotisme espanyol dels socialistes. Amb les enquestes en contra, Rivera i els seus creuen que això els pot donar aire. En tot cas, el que segur que els ha donat és un reforçament de la seva imatge de partit que entén la política, i el parlamentarisme, com una forma de generar divisió i enfrontament en lloc de per buscar enteses i solucions. Un estil polític que, al partit que havia de ser frontissa a Espanya, l'està portant a l'aïllament, a una situació en què ningú vol pactar amb ells. En tot cas, el resultat final de la moció de censura ha estat desastrós per a Cs: Torra n'ha sortit reforçat amb una majoria ampliada, que suma els comuns als grups independentistes, i encara amb l'abstenció d'un PSC que no s'ha volgut alinear amb l'incendiari constitucionalisme anticatalanista. La doble moció de censura contra Torra i Iceta s'ha saldat, doncs, amb una doble i sonora derrota.

Més continguts de

El + vist

El + comentat