EDITORIAL

El model d'IB3, abans que les persones

El debat centrat en els noms té poc recorregut; la clau és saber quina ràdio i televisió autonòmiques volem

 

La negociació que han obert els representants de l'esquerra i del PP al Parlament per canviar la direcció d'IB3 està provocant l'aparició de molts noms de professionals que irremeiablement no acabaran al capdavant de l'ens públic de la ràdio i televisió autonòmica. Noms que sovint s'identifiquen de manera simplista amb els polítics que els proposen.

El debat centrat en els noms té poc recorregut. Ha de servir per determinar si la persona que ha de conduir IB3 ha de tenir un paper de gestor més que de periodista. I ha de suposar tancar una etapa en la qual hi ha hagut directors generals massa identificats amb un partit polític. L'escena d'un conseller del Govern dirigint, ni que fos transitòriament, la ràdio i televisió pública no es pot repetir. Tampoc no es pot repetir un consell de direcció monocolor, com va passar amb el PP, que va proposar els nou noms de les persones que l'integren fins ara.

El nou consell de direcció ha de ser proporcional, que pugui representar a tothom, però sobretot ha de ser professional, ha d'incloure experts que coneguin la gestió de mitjans, el món de la la televisió, de la comunicació... I no ha de ser un mer element de transmissió de criteris polítics.

La clau, però, no serà tant les persones que formin el nou consell de direcció o, fins i tot, qui és el nou director general, sinó quin és el model que s'aplica a la ràdio i televisió pública. Ha de ser un model externalitzat o s'ha d'internalitzar almenys la plantilla dels informatius? S'ha de mantenir el model actual o s'ha de crear una estructura més estable que no depengui dels polítics de torn? S'ha de regir per criteris pressupostaris o s'ha d'assumir que és un servei públic i s'ha de valorar per la seva utilitat social? S'ha de limitar al folklorisme o ha de servir per informar i sobretot formar?

El nou model hauria de garantir la professionalitat, la independència, la pluralitat i la neutralitat. S'hauria de regir per criteris periodístics en els espais informatius. Però, sobretot, hauria de servir per fer una passa més i fer pedagogia, hauria de servir per aprendre, per fer país, per cohesionar la Comunitat. I, és clar, per fer normalització lingüística.