La nefasta gestió de la pandèmia a Madrid

La resistència d'Ayuso a prendre mesures dràstiques és d'una irresponsabilitat absoluta

Des del principi de la pandèmia la gestió de la crisi sanitària per part del govern de la Comunitat de Madrid ha sigut caòtica, incoherent i més guiada pels criteris polítics que els pròpiament mèdics (recordem que ja va dimitir una directora genera del Salut Pública al mes de maig), però en els últims dies la situació ha arribat a un punt dramàtic que exigeix dir les coses pel seu nom. I això significa afirmar que la resistència de la presidenta autonòmica, Isabel Díaz Ayuso, a prendre mesures dràstiques per contenir la propagació del coronavirus no és que sigui irresponsable, és que posa en perill milers de vides. Ara mateix, la situació a Madrid capital ja comença a ser insostenible en molts hospitals, que tenen les UCI a un pas de la saturació i problemes per atendre malalts que no són covid.

Però és que la majoria d'experts assenyalen ara mateix Madrid, el principal nus de comunicacions de l'Estat, com una mena de bomba epidemiològica que si no es tanca aviat pot multiplicar els contagis de forma exponencial, sobretot en els territoris limítrofs. Aquest dijous ho ha tornat a remarcar el secretari de Salut, Josep Maria Argimon: Madrid i la seva àrea metropolitana han de quedar confinades, tant per abaixar la corba de contagis com per evitar la propagació del virus. I això és el que, de forma incomprensible i absolutament insolidària, Ayuso no vol fer perquè considera que perjudica l'economia i és impopular. I aquí cal recordar també les protestes als barris benestants de Madrid contra el confinament durant l'estat d'alarma que són feus tradicionals del PP.

La negativa de la presidenta madrilenya ha obligat el govern espanyol a actuar a través del BOE per imposar les restriccions, això sí, després d'haver ideat una mena de cafè per a tothom que només buscava convèncer Ayuso que no s'estava discriminant Madrid. Aquesta actitud infantil de la presidenta ha enervat la resta d'autonomies, que estan fent les coses bé i que ara veuen que se'ls imposen uns criteris només per aplacar la presidenta madrilenya.

Totes aquestes maniobres, però, no van servir per a res perquè al final no van aconseguir convèncer Ayuso i ara, tot i que acata les ordres del BOE, assegura que les portarà als tribunals. L'espectacle és inèdit. Un govern autonòmic negant-se a seguir el criteri dels experts i a prendre mesures per assegurar la salut dels seus mateixos ciutadans. ¿Algú s'imagina el que es diria a Madrid si Catalunya hagués fet una cosa semblant? I encara pitjor: ¿algú s'imagina què pot passar si la justícia, que té un clar biaix conservador, dona la raó a Ayuso i revoca les mesures? El descrèdit internacional d'Espanya pot ser descomunal.

Entremig, però, hi ha els madrilenys, que estan dins d'una batalla política i rebent instruccions contradictòries segons quina institució escoltin. No cal ser gaire intel·ligent per veure que aquesta no és la millor manera d'afrontar la crisi sanitària més greu en un segle. Segurament és la pitjor.

El + vist

El + comentat