La nova cursa armamentista: un món més perillós

L’incontrolat duel Trump-Putin està animant a marxes forçades el rearmament mundial, amb la Xina com a tercer en discòrdia

Llegir l’informe que, coincidint amb la Conferència de Seguretat de Munic, publiquem a les pàgines d’Internacional del diari fa feredat. El món ja està immers de ple en una nova cursa armamentista, amb els presidents nord-americà, Donald Trump, i rus, Vladímir Putin, com a ariets, però aquest cop, a diferència de la Guerra Freda dels anys 70, hi ha altres actors en joc: singularment la Xina, que vol arrabassar el primer lloc als EUA no només com a potència econòmica, sinó també com a potència militar. I, esclar, amb més potències nuclears –la Xina, Israel, l’Índia, el Pakistan, Corea del Nord–. En aquest nou camp de batalla global, en què la tensió no ha parat de pujar per la política unilateral de Trump, Europa se sent incòmoda i feble, de manera que França i Alemanya ja comencen a parlar de la creació d’un exèrcit europeu que vagi en paral·lel a l’OTAN. Cada cop es fien menys d’un Trump desbocat, que els exigeix més despesa i alhora insinua que es podria carregar l’article 5 del tractat de creació de l’OTAN, que obliga els diferents països a defensar-se entre ells si un és atacat. Això, juntament amb el rearmament de Rússia apuntant cap a Europa com a resposta als nous escuts antimíssils instal·lats pels EUA a Romania i aviat a Polònia, està portant els països de la Unió Europea a un seriós qüestionament del seu sistema clàssic de defensa. Amb els EUA i Rússia controlant el 90% de l’armament nuclear que hi ha al món, el més que probable escenari d’una eventual guerra nuclear seria Europa. No fa cap gràcia.

Però hi ha altres punts calents al planeta, com ara el mar de la Xina, on els EUA exciten la desconfiança xinesa, i el Pròxim Orient, amb Síria com a terreny de proves de nou armament rus basat en la robotització i la intel·ligència artificial (IA), i amb l’Aràbia Saudita –amb suport nord-americà– armant-se fins a les dents. Els saudites s’han convertit en el segon comprador d’armes del món i tenen en Espanya un proveïdor privilegiat. Una Espanya que, malgrat el canvi de govern del PP al PSOE, ha respost positivament a la pressió de Trump d’incrementar la seva despesa militar. Els pressupostos no aprovats de Sánchez incloïen partides per complir amb l’objectiu de gastar 7.331 milions entre els anys 2019 i 2032, que se sumarien a 4.769 més ja compromesos per als pròxims 10 anys.

De tota aquesta cursa armamentista, el més preocupant és que els tractats històrics per aturar la proliferació nuclear estan quedant en paper mullat i que el panorama cada cop està més fora de control diplomàtic. La seguretat torna a ser concebuda bàsicament com a més despesa militar i més desplegament sobre el terreny. El món s’està fent més perillós.

Més continguts de