El pacte per reformar el sistema de pensions no pot esperar més

Aquest agost s'ha batut un nou rècord en la despesa de les pensions: hi ha més jubilats i cada cop cobren més

Aquest mes d'agost s'ha batut un nou rècord en la despesa de les pensions. En conjunt ha arribat als 9.681 milions d'euros, un 5% més que el mateix mes de l'any passat. De fet, fa 43 mesos seguits que el nombre de pensionistes augmenta a un ritme superior a l'1% i, a més, la pensió mitjana també creix de manera contínua i a l'agost s'ha situat en 1.139,83 euros, un 3,4% més que la mitjana de l'agost passat.

Són xifres previsibles i cal dir que és una bona notícia que s'hagi mantingut l'esperança de vida d'una generació, la del 'baby boom', que cada cop tindrà més pensionistes, ja que tot just s'està començant a jubilar ara. També és positiu que hagi pogut viure en un període de bonança que li ha permès tenir bones feines i, per tant, bones cotitzacions, cosa que ara es tradueix en bones pensions.

Tanmateix, el cert és que la piràmide de població espanyola, i de molts dels països desenvolupats, cada cop s'eixampla més per la part de sobre i s'estreny per la de sota. És a dir, hi ha menys nens que vells i els que són al mig –els actius que cotitzen– cada cop aporten menys, perquè després la demografia va anar a la baixa i les feines no van ser tan estables i ben pagades com les dels seus progenitors. Aquest és un fenomen que queda molt clarament reflectit en la ràtio pensionista / persona ocupada. Tot i que ara tenim un màxim d'ocupació, amb més de 19 milions de cotitzants, la ràtio no para de baixar. El 2005 hi havia 2,6 cotitzants per cada pensionista i ara ja són només 2,2. És a dir, com que hi ha més pensionistes, els treballadors –que, a sobre, tenen feines més precàries i salaris més baixos– han de fer més esforç per suportar el pes de les pensions. I la caixa cada cop està més buida.

De fet, el govern de Rajoy ja es va polir la guardiola de les pensions, pensada inicialment per fer front a l'envelliment progressiu de la població, i les pensions actuals s'acaben pagant no amb la part corresponent de la caixa de la Seguretat Social sinó amb crèdits que al final acaben endeutant encara més el país. Tot està pendent d'un gran pacte de país que primer la crisi, després les turbulències polítiques dels últims anys i finalment la fragmentació política estan fent impossible. Però per assegurar la viabilitat del sistema de pensions caldrà que s'arribi a un acord com més aviat millor. Ahir mateix ho tornava a recordar l'Airef (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal), que feia una crida a prendre mesures per evitar que torni a pujar l'endeutament del país.

Aquest serà sens dubte un debat difícil, en el qual tenen molt a dir els sindicats, les patronals, les administracions i els partits, però, en un món on cada cop hi ha més gent aliena a aquestes entitats, també ha de comptar amb la participació de la societat civil no alineada en cap d'aquests òrgans de representació, perquè el que està en joc afectarà el futur de tothom. Caldrà escoltar totes les veus per assegurar-se que l'acord final és just amb els contribuents del passat i amb els del futur. En tot cas, el debat públic ja hauria d'haver començat, perquè de temps no en queda gaire.

Més continguts de