El primer pacte de la vergonya

El PP i Cs no només han intentat blanquejar la imatge de Vox, sinó que li han obert la porta de les institucions

L’acord de composició final de la mesa del Parlament d’Andalusia que ultimen Ciutadans, el PP i Vox, i que inclou la concessió d’una secretaria als ultradretans, no es pot dir que hagi sigut una sorpresa. D’ençà que es van conèixer els resultats de les eleccions andaluses se sabia que els 12 vots de la formació d’ultradreta havien d’aparèixer en alguna suma o altra, perquè ni el PSOE (al capdavall, partit guanyador dels comicis) està disposat a facilitar una presidència que no sigui la de Susana Díaz, ni el PP ni Ciutadans es poden permetre que l’actual presidenta en funcions continuï en el càrrec després que tant els populars com els taronges basessin la campanya en “el canvi històric”. Però que no sigui una sorpresa no impedeix que faci feredat veure una formació d’ultradreta a tocar de la mesa d’un Parlament democràtic. Resulta profundament incòmode no només que s’hagi blanquejat la imatge de Vox, sinó que se li hagi obert una porta institucional anant força més enllà del que dictaven els vots dels electors.

Una porta, com a mínim. Perquè mentre se segella l’acord que preveu la presidència de la mesa per a Ciutadans i una de les secretaries per a Vox, així com la presidència de la Junta per al PP, els números 2 dels populars i del partit ultra a nivell estatal, Teodoro García Egea i Javier Ortega Smith, negocien les propostes i contrapropostes a canvi del suport dels extremistes a la investidura de Juan Manuel Moreno Bonilla. Caldrà veure, si tot segueix el camí marcat, quines són les concessions que els dos grans partits espanyols de dretes fan a la reencarnació més desacomplexada del franquisme.

En qualsevol cas, Ciutadans no podrà maquillar, ni per a la mesa del Parlament ni per a la investidura i la confecció del govern, aquest suport de Vox. Els últims dies Albert Rivera s’ha esforçat per obtenir l’ajuda d’Endavant Andalusia, considerant que si la marca de Podem i IU en territori andalús acceptava entrar també a la mesa (amb una vicepresidència) no se’ls podria acusar de col·laborar amb Vox. Rivera treballava per obrir la mesa a tots els partits.

Però Podem ha dit que no, que no cau en la trampa. De fet, l’acord es donava per tancat ahir al vespre i ara, justament a causa dels plans fallits de Rivera, s’ha de renegociar. I només entre el PP, Cs i Vox. Vista la indignació dels dirigents ultradretans per aquests moviments de maquillatge de Rivera, el preu per la investidura del popular Moreno Bonilla i la formació de l’executiu pujarà força.

I això té una derivada que toca de prop la política catalana. La barcelonina, més en concret. No es pot oblidar la contundència amb què Manuel Valls, alcaldable per Ciutadans, va renegar d’un possible pacte amb Vox a Andalusia. Ara tenim a tocar una primera versió d'aquest pacte per a la mesa del Parlament, i si es concreta serà molt difícil de digerir per a Valls en la precampanya i la campanya de les municipals: no podrà negar que la formació que l’empara ha negociat (i pactat?) amb una formació ultradretana. Molt pitjor seria si, a més, Vox ajudés d’alguna manera a formar govern.

El + vist

El + comentat