Parelles de fet: quan la llei no s’aplica igual a tots els territoris
L’any 2014, el Tribunal Constitucional va introduir un canvi normatiu en la regulació per accedir a les pensions de viudetat que pretenia igualar aquesta normativa a tot Espanya pel que feia a les parelles de fet. Al fer-ho, inicialment per combatre el frau, va invalidar l’especificitat de les comunitats que tenien un Codi Civil propi que ho regulava, com ara Catalunya, Navarra i l'Aragó, i deixava així desprotegides moltes parelles que confiaven que la llei les emparava.
Milers de persones, la immensa majoria dones, es van trobar llavors que la Seguretat Social no els concedia el dret a la pensió de viudetat perquè, tot i que segons la legislació del seu territori tenien uns drets equiparables als matrimonis civils, l’administració central de l’Estat no ho considerava així i els denegava el subsidi. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), però, ha donat la raó a tres viudes que viuen a Catalunya que van reclamar a Estrasburg contra aquesta discriminació. Això obre la porta a la possibilitat que altres persones puguin reclamar als tribunals i, sobretot, posa sobre la taula la injustícia d’aquest cas, ja que, com afirma el tribunal, el canvi de la llei es va fer de manera sobtada, sense un temps de trànsit i, el que és pitjor, sense una campanya informativa que permetés als afectats reaccionar per adaptar-se a la nova normativa.
A Catalunya, el dret civil considera com a parella de fet les persones que conviuen amb un vincle afectiu anàleg al matrimoni durant almenys dos anys o que tenen un fill en comú, sense necessitat que hi hagi cap document. Això, però, no és del tot veritat, perquè hi ha determinats drets que no es tenen si no hi ha algun tipus de paper, sigui la inscripció en el registre únic de parelles de fet, el matrimoni civil o un document davant notari. És important saber-ho, i avui trobareu al diari una guia sobre quins drets surten més perjudicats. I també hauria estat important que les administracions haguessin fet més difusió del canvi de normativa.
Precisament pel fet que el dret català no demana cap paper resulta difícil saber quantes parelles de fet hi ha a Catalunya. El nombre de persones afectades pot ser molt gran, i s’ho trobaran quan ja sigui massa tard. Per tenir només una xifra, segons un escrit del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 2020, just després del canvi del TC a la normativa el nombre de pensions de viudetat atorgades a parelles de fet catalanes va caure a la meitat.
Més informació, doncs, i també, com reclamen algunes entitats, més acció política. Els partits catalans haurien d’explorar quins canvis normatius es poden proposar a Madrid o a Catalunya que evitin que augmenti encara més aquesta discriminació.
