La trampa d'un batxillerat menys exigent
BarcelonaÉs una queixa recurrent de les universitats que des de fa anys el nivell dels alumnes que hi arriben ha anat baixant progressivament. No només pel que fa a coneixements, sinó també a cultura general i a maduresa intel·lectual. El problema no es pot atribuir només al batxillerat o a l'ESO, ni segurament tampoc és únicament culpa de l'escola. Però alguna responsabilitat hi deu haver en el sistema educatiu obligatori. Tampoc tot té a veure, ni de bon tros, amb els exàmens i el sistema d'aprovats i suspesos. Les notes no ho són tot, esclar. Però igualment seria absurd menystenir la seva influència i importància. Les formes d'avaluació, siguin més clàssiques o menys, fan la seva funció. D'alguna manera i en algun moment s'ha de decidir qui està preparat per seguir endavant amb estudis universitaris o un altre tipus d'estudis superiors. L'esforç ha de tenir algun tipus de premi.
Fins ara, es podia passar de curs a l'ESO amb dos suspensos, i en alguns casos excepcionals fins i tot amb tres. També es podia pujar de primer a segon de batxillerat amb algunes assignatures penjades. Però per obtenir el títol de batxillerat al final del segon curs s'havien de superar totes les matèries. El curs passat, en plena pandèmia, ja es va decretar una mena d'aprovat general encobert, que va suposar que el nombre de titulats passés del 72,65% al 83,25%, un salt inèdit de més de 10 punts en un sol any. Sens dubte, molts nois i noies no prou preparats van superar el segon de batxillerat. Doncs bé, aquest any, gràcies a una llei aprovada pel Congrés i desenvolupada pel govern català, es podrà rebre el títol de batxillerat també amb assignatures suspeses si la nota mitjana és d'aprovat. De nou, la pandèmia serveix per abaixar el llistó d'exigència, cosa que en realitat a qui perjudica més és als estudiants. Els primers a protestar han estat els mateixos docents, que a través de l'Associació Sindical de Professors de Secundària consideren que la mesura és una fugida endavant: la qualifiquen d'"estafa a l'alumnat, menyspreu al professorat i un engany a la societat en general".
Davant un curs que ja es preveia problemàtic, en lloc d'optar per la via més fàcil, s'haurien d'haver aplicat mesures que garantissin que els joves puguin accedir a totes les matèries i adquirir els coneixements mínims. Per a això, però, hauria calgut més previsió, més mitjans tecnològics als centres i més diàleg educatiu de debò amb els agents implicats. Segur que el covid no ho ha posat fàcil. Però les dificultats no poden servir de coartada per eludir responsabilitats. Si com a societat realment ens creiem que el futur el construïm sobre l'educació dels joves, cal posar ambició en les decisions i entomar els reptes amb ganes de convertir-los en oportunitats, no en renúncies enganyoses. Fa tot l'efecte, en canvi, que una vegada més s'ha triat no buscar-se problemes. És a dir, xutar el problema cap endavant. De manera que, un cop més, a les aules universitàries o dels cicles superiors arribaran nois i noies amb llacunes, no prou preparats. Francament, sembla que anem enrere.
