Un piròman al capdavant de la Casa Blanca

Les provocacions de Trump fan créixer les protestes antiracistes a tot el país

Aquesta no és la primera vegada que hi ha aldarulls per la brutalitat policial contra la comunitat negra als Estats Units, però potser sí que és la primera vegada que un president es dedica a provocar els manifestants i atiar el foc en lloc d'intentar apaivagar els ànims i fer un discurs en favor de la reconciliació i la unitat. Com a resultat de la gestió de Donald Trump de l'onada d'indignació i revolta provocada per la mort de George Floyd a mans de policies a Minneapolis, una setmana més tard les protestes creixen i es multipliquen al llarg del país. Fins i tot han arribat a les portes de la Casa Blanca, i el seu equip de seguretat s'ha vist obligat a refugiar-lo dins del búnquer, un espai pensat per resistir un atac enemic però en cap cas per protegir el comandant en cap de la ira dels seus propis conciutadans.

És probable que el manteniment de la tensió al carrer formi part de l'estratègia de Donald Trump per aconseguir el seu objectiu final: polaritzar la societat nord-americana en dues meitats irreconciliables. És sobre aquesta fractura interna que el populisme conservador de Trump va aconseguir la victòria davant de Hillary Clinton el 2016, i és sobre la por a l'anarquia i el caos que ara pretén basar la seva reelecció. És per això que en lloc de criticar l'actuació policial, en lloc de fer un discurs en contra de la discriminació i el racisme, el president dels EUA amenaça els manifestants i exigeix mà dura als governadors dels estats.

No es pot oblidar que tot això passa quan els Estats Units ja han superat els 100.000 morts oficials pel covid-19 (la sobremortalitat indica que els decessos reals seran molts més) liderats per una administració que ha tingut un comportament erràtic i demagog. Tampoc es pot obviar que el coronavirus ha tirat per terra la gran carta de Trump de cara a la reelecció, que era el creixement econòmic, i ha sumit el país en una greu crisi. No en va el mateix Floyd havia perdut la feina a causa de la pandèmia.

Per això, és possible que aquest canvi d'agenda beneficiï Trump, que sap perfectament que el racisme és un dels pilars de la seva base electoral i que l'electorat conservador es mobilitza davant les imatges de violència i saquejos. I d'aquí els dubtes dels demòcrates, que no volen que se'ls associï al pillatge i el descontrol. En canvi, molts esportistes d'elit i marques com Nike o Adidas sí que s'han posicionat clarament contra el racisme. És un gest inèdit que caldrà veure si té recorregut.

El que veiem aquests dies és resultat d'un racisme sistèmic que nia dins les estructures de poder dels Estats Units, i especialment en la policia i la justícia, i que s'ha vist multiplicat pel fet de tenir un piròman a la Casa Blanca. Amb Obama també van passar fets similars, però el seu discurs actuava com a bàlsam i ell exercia de guia per a les noves generacions. Ara això ja no passa. I el que emergeix és un país fracturat, dividit i enfrontat com no s'havia vist en dècades. Amb la trista ironia que ara hi ha algú que espera treure profit d'aquesta ruptura interna.

El + vist

El + comentat