Un pla de xoc per evitar el col·lapse
BarcelonaEl president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va comparèixer dimarts per anunciar, en un to solemne, "la mobilització de recursos més gran de la història de la democràcia espanyola" per salvar l'economia del col·lapse provocat per la pandèmia del coronavirus. En total va comprometre 117.000 milions d'euros públics més 83.000 del sector privat que sumarien un total de 200.000 milions, l'equivalent a un 20% del PIB espanyol. Aquests diners han de servir per garantir liquiditat a les empreses afectades per la crisi i per evitar que es vegin obligades a acomiadar treballadors o fins i tot a tancar per la paralització de l'activitat econòmica.
Efectivament, moltes de les mesures estan destinades a evitar els acomiadaments, que va ser el gran drama social de la Gran Recessió del 2008. Per això les mesures que flexibilitzen les condicions per cobrar les prestacions en el cas dels ERTO i els incentius fiscals per evitar els acomiadaments són apropiats i van en la bona direcció. Igual que la moratòria per pagar les hipoteques i els rebuts de la llum, l'aigua i el gas de les famílies vulnerables (aquestes mesures potser s'haurien d'ampliar a franges de la classe mitjana, mitjana-baixa que també es veuran molt afectades per la crisi). En el capítol dels autònoms, l'executiu espanyol no s'ha atrevit a decretar una moratòria global de quotes i ha limitat la seva decisió a facilitar les condicions per rebre prestacions. En aquest sentit, la Generalitat ha anunciat la posada en marxa d'una línia d'ajudes de 2.000 euros per cada autònom que tingui una caiguda d'ingressos.
Tot plegat, però, planteja dues preguntes cabdals. La primera és com s'aconseguiran aquests 200.000 milions d'euros que va anunciar Sánchez. D'entrada, el compromís pressupostari és de 17.000 milions i han de sortir d'unes arques públiques ja de per si depauperades. Sobre aquest punt caldrà mirar bé els detalls que es publicaran els pròxims dies. I la segona qüestió, una mica més inquietant, és si aquests diners seran suficients per aturar el cop i evitar un crac. Sobre això hi ha opinions diverses. En principi, però, les magnituds anunciades demostren que la por a una recessió pitjor que la del 2008 és molt real. En aquella ocasió l'Estat va destinar 70.000 milions a rescatar la banca amb l'argument que era l'única manera d'evitar una catàstrofe encara pitjor. Ara es destinaran tres vegades més recursos a salvar l'economia productiva, no la financera. Això requereix identificar molt bé quins són els sectors que perillen (turisme, indústria, etc.), quines empreses necessiten injeccions de liquiditat, com s'evita deixar caure els autònoms, quines ajudes han de rebre els que es quedin sense feina, etc.
L'objectiu, com va dir Sánchez, és aconseguir que aquesta crisi sigui un episodi relativament curt, que permeti, gràcies a un efecte rebot, sortir-ne reforçats d'aquí uns mesos. Hem de ser conscients, però, que sense una concertació d'esforços a nivell europeu, sense un autèntic pla Marshall internacional, sense solidaritat europea real, serà molt difícil aconseguir aquest objectiu.
