Un president al banc dels acusats

Quim Torra és el primer president de la Generalitat en exercici del seu càrrec que s'asseu al banc dels acusats i el tercer que afronta una causa penal pel Procés. El seu predecessor, Carles Puigdemont, va rebre una querella de la Fiscalia per rebel·lió (ell i el seu govern) després de marxar a l'exili l'octubre del 2017, mentre que l'anterior, Artur Mas, ja expresident, aquell mateix 2017 havia hagut d'afrontar un judici per desobediència i prevaricació per haver impulsat la consulta no vinculant del 9-N del 2014. Aquesta seqüència en tres actes no fa sinó evidenciar la incapacitat de la democràcia espanyola d'afrontar una crisi política majúscula amb Catalunya. La judicialització, acompanyada de repressió policial, ha sigut la resposta monolítica de l'Estat, que fins ara ha intentat doblegar des dels tribunals la majoria independentista, una majoria que malgrat tot es manté a les urnes, que és on s'han de resoldre les diferències. A causa de la pressió judicial, el desgast independentista s'ha produït en els lideratges (repartits entre la presó i l'exili), en la difícil governança (el govern Torra és d'una fragilitat notòria) i en la divisió estratègica (ERC, JxCat i la CUP van a la seva), però no ha tingut un cost electoral. I, d'altra banda, a nivell estatal també s'ha produït un doble desgast: canvis de lideratge (l'última víctima ha sigut Albert Rivera) i inestabilitat institucional (la formació de govern torna a dependre de l'independentisme). Pel que fa a l'estratègia, tant les formacions estatals de dreta com les d'esquerra han apostat fins ara per fugir de qualsevol diàleg polític i confiar en els jutges.

I així, amb la sentència del Suprem encara recent contra els líders independentistes, condemnats a penes de presó que van de 9 a 13 anys, arribem a un nou judici a un president català. Torra i la seva defensa han negat aquest dijous, davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la legitimitat de la Junta Electoral Central per prohibir-li l'exhibició de qualsevol pancarta al balcó del Palau de la Generalitat, la legitimitat de l'acusació –tant de la Fiscalia com de la formació ultra Vox– i la legitimitat del mateix tribunal, al qual consideren "contaminat" pels fets. Lluny d'anar a defensar-se, el president de la Generalitat ha sortit a dir que, en efecte, va desobeir una ordre "il·legal", i a denunciar una injustícia política. I aquest és, en realitat, el problema de fons: que quan s'intenta resoldre un plet polític a través dels tribunals el que acaba passant és que es polititza la justícia, amb la qual cosa s'estén l'ombra del dubte sobre el conjunt de l'estat de dret i el pilar de la separació de poders. Espanya és una democràcia, sens dubte, però ara mateix afeblida. Ho demostra el fet que instàncies judicials d'altres països europeus estiguin posant en dubte els tribunals espanyols o que organismes com Amnistia Internacional reclamin la llibertat de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. I ho demostra que, si el judici a Torra acaba amb la seva inhabilitació, estarem davant d'una previsible nova convocatòria electoral dictada indirectament per un tribunal.