Els presos polítics i la classificació penitenciària

El segon grau té mecanismes perquè els presos puguin començar a sortir sense esperar els permisos

Les diferents juntes de tractament de les presons de Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses van proposar aquest dimecres que els nou presos polítics catalans siguin classificats en règim de segon grau, és a dir, que de moment continuaran sense poder sortir de la presó. La decisió, tal com va explicar el director de Serveis Penitenciaris, Amand Calderó, no es va prendre per unanimitat en cap dels casos. Això vol dir que les juntes van debatre entre atorgar el segon grau o directament el tercer, un règim de semillibertat que faria que els presos només haguessin d'anar a dormir entre setmana als centres penitenciaris. Ara serà el departament de Justícia el que haurà de validar o no aquesta proposta, cosa que fa en un 95% dels casos.

Partint de la base de la injustícia de la presó que pateixen, i que prové d'una interpretació forçada de la llei per part del Suprem, la decisió ha suscitat un cert debat sobre si els presos polítics havien d'accedir directament al tercer grau, com defensa JxCat. I és evident que tots ells compleixen els requisits (nul·la perillositat, entorn familiar sòlid, feina, etc.)  que es demanen per accedir a un règim de semillibertat, excepte el de la durada de la pena. Però tampoc és menys cert que un tercer grau hauria estat automàticament recorregut per la Fiscalia, i el cas hauria acabat davant el tribunal enjudiciador, és a dir, el Suprem, que hauria tingut l'última paraula.

És justament l'excepcionalitat d'aquest cas el que aconsella actuar amb la màxima prudència i pulcritud professionals, ja que sobretot els presos han de tenir garantits els seus drets penitenciaris. I entenem que, probablement, els tècnics que han defensat el segon grau ho han fet des d'aquesta perspectiva. Per començar, els mitjans de Madrid que porten dos anys denunciant uns presumptes privilegis dels presos polítics catalans, i que esperaven que se'ls atorgués el tercer grau de manera immediata, es van quedar sense arguments. Per molta indignació que causi, segur que els mateixos presos volen ser tractats igual que la resta.

Amb el segon grau, els Jordis podran començar a gaudir de permisos penitenciaris a partir del 14 de gener del 2020, quan ja hauran complert una quarta part de la condemna. En el cas de Quim Forn serà a partir del 16 de juny; de Josep Rull, el 2 d'octubre; d'Oriol Junqueras, el 30 de gener del 2021; de Carme Forcadell, el 2 de febrer del 2021, i de Dolors Bassa, Raül Romeva i Jordi Turull, el 16 de febrer del 2021 (aquests quatre últims hi accediran més tard perquè van estar tres mesos menys en presó preventiva).

Ara bé, igualtat de condicions no vol dir un tracte pitjor. El segon grau té mecanismes perquè els reclusos puguin començar a sortir de la presó abans de poder accedir als permisos o ser classificats en tercer grau. Això és el que permeten els articles 100.2 i 117, que preveuen que els presos puguin sortir a fer determinades feines o tasques de voluntariat. Només que es compleixin els criteris tècnics, el règim penitenciari hauria d'anar caminant cap a una flexibilització natural. El que no té sentit, com ha recalcat Jordi Cuixart, és caure en polèmiques estèrils i creuament de retrets entre independentistes a compte del règim dels presos.