Pressupostos: un canvi de rumb necessari

Sánchez i Iglesias presenten un projecte de comptes expansiu però amb dubtes sobre el seu impacte

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el vicepresident Pablo Iglesias van presentar aquest dimarts l'acord de pressupostos a què han arribat in extremis després d'unes quantes setmanes d'estira-i-arronses sobre la fiscalitat i la limitació dels lloguers. Tots dos van fer servir paraules grandiloqüents en la seva breu compareixença. "Es deixa enrere l'etapa neoliberal", va dir Iglesias. "Després del cop de la pandèmia, ens podríem replegar en l'austeritat o tirar endavant amb energia, i hem optat per això segon", va afegir Sánchez.

Els pressupostos representen un canvi de rumb necessari, amb un augment dels recursos del 20% i amb pujades fiscals. Això sí, les dues mesures estrella –la pujada de l'IRPF a les rendes més altes i l'augment de l'impost de societats– afecten una part molt petita de la població i de les empreses. Tant que la ministra d'Economia, Nadia Calviño, ha afirmat que es tractava "d'ajustaments". Així, amb la pujada de l'IRPF als que ingressen més de 200.000 euros, unes 36.000 persones, es recaptaran 491 milions d'euros. Per la seva part, la pujada de societats afectarà 1.739 empreses (un 0,12% del total) i tindrà un impacte pressupostari de 1.591 milions. Altres mesures amb un impacte recaptatori similar però que afectaran més ciutadans són l'impost a les begudes ensucrades, l'impost sobre els residus i a la benzina (fiscalitat verda) i la reducció de les desgravacions dels plans de pensions privats.

Amb aquestes vies d'ingressos i els diners que arribin d'Europa el govern pretén tant posar en marxa la protecció dels més desafavorits, amb un augment de la despesa social del 10%, com apuntalar la recuperació econòmica. Segurament, serà la inversió i la despesa en aquest àmbit on Espanya es juga el seu futur econòmic i on els partits de l'oposició haurien d'incidir més en les negociacions que s'obriran a partir d'ara.

Precisament, una de les apostes positives del projecte és l'augment de la despesa en el camp de la ciència i la innovació, que creix un 60% respecte als últims pressupostos aprovats, que van ser els de Cristóbal Montoro el 2018. En canvi, és més discutible que, en un moment de crisi econòmica brutal i de replantejament de les prioritats, s'augmenti el sou dels funcionaris un 0,9%.

La sensació és que són uns pressupostos que busquen quedar bé amb tothom i que deixen poc marge per a oposar-s'hi. Però hi ha dubtes més que raonables sobre si serviran com a palanca per canviar el model productiu, que és el veritable repte dels pròxims anys, o almenys per fer-li fer un salt qualitatiu.Tampoc s'aborden alguns problemes de fons per al finançament de Catalunya com el dúmping fiscal que practica la Comunitat de Madrid.

Seria desitjable que els partits catalans sàpiguen aprofitar la debilitat del govern espanyol per influir en el projecte final i tinguin l'habilitat d'obtenir millores per a Catalunya. Cal subratllar que el teixit social i econòmic de Catalunya té unes especificitats, i també unes necessitats, que han de ser defensades en un moment que resulta clau per superar la crisi provocada per la pandèmia.

El + vist

El + comentat