Per què eren els pressupostos més esperats?

La despesa per persona és la més elevada de la història i alhora es manté l'objectiu de dèficit zero

Els pressupostos aprovats pel consell executiu són els més elevats de la història de la Generalitat (25.113 milions d'euros, 3.047 més que tres anys enrere, quan es van aprovar els últims), suposen la despesa més alta per ciutadà mai assolida, contenen la garantia del dèficit zero (es gastarà el mateix que s'ingressi) i inclouen increments substancials en partides crucials com les d'educació (18,6%) i sanitat (10,1%), que són les que s'enduen el gruix de la despesa. També creixen els programes de protecció social, amb 2.300 milions més –un increment del 17%–, o partides emblemàtiques com la de cultura, que puja un 14%, o la de medi ambient (l'Agenda 2030 és una prioritat), que puja un 70,9%. Tot això en la despesa. Pel que fa als ingressos, la pujada de l'IRPF i l'impost de successions a les rendes més altes són dos missatges ideològics clars, juntament amb els nous impostos mediambientals. S'hi nota la mà dels comuns.

Són, en tot cas, segurament els comptes més esperats des de fa molts anys, perquè veníem de dues pròrrogues forçades i perquè comencen a revertir de debò les retallades dels allargassats anys de la crisi. La societat catalana encara no s'ha refet de la sotragada: hi ha molts sectors que necessitaven rebre bones notícies de l'administració de la Generalitat, que és el principal actor econòmic del país. Per tot això, el fet que arribin en un moment polític enrarit, amb un Govern que paradoxalment anuncia que es dissoldrà un cop entrin en vigor, no els hauria de restar rellevància. Per descomptat, però, no n'hi ha prou amb aprovar-los: la seva aplicació serà crucial. Perquè de res no servirien si el futur executiu no se'ls fa seus, si no els executa amb rigor i convicció. La governança pública també és una qüestió de continuïtat, d'agafar el relleu i continuar la cursa. Aquesta és la responsabilitat dels servidors públics i aquesta hauria de ser sempre una prioritat per als polítics en l'exercici d'un càrrec. Per desgràcia, som ben lluny que aquesta obvietat sigui majoritàriament assumida. 

En relació amb l'aplicació, doncs, com que venim d'anys en què l'administració ha afinat molt en la despesa, eliminant les partides supèrflues a l'hora d'aplicar retallades, ara la maquinària està més preparada perquè les noves injeccions pressupostàries vagin directament a millorar l'eficiència dels serveis públics. Per tant, aquest notable increment de recursos, si s'aplica bé, també hauria de revertir en una millora general. Caldrà vetllar perquè sigui així, perquè s'afini bé en la despesa.

Finalment, el fet que siguin els primers comptes catalans elaborats amb un escenari d'equilibri pressupostari indica la disciplina que s'ha assolit. Cal recordar que veníem d'un dèficit de 9.100 milions fa una dècada. Catalunya, doncs, ha fet i continua fent la feina d'estabilitat econòmica que exigien Europa i l'Estat. Complir amb el dèficit zero és, d'altra banda, crucial si es vol tornar a tenir accés directe als mercats del deute, en lloc d'haver de dependre del Fons de Facilitat Financera estatal.