EDITORIAL

Les primàries no són només ganes de votar

Encara que sembli contradictori, els aparells dels partits contribueixen a una participació suficient com perquè el procés tingui credibilitat

Els més de 8.000 ciutadans de Mallorca que s'han inscrit per poder votar a les primàries de MÉS evidencien que la ciutadania, sobretot la progressista, vol tenir un paper molt més protagonista en la presa de decisions, però no només això. Tant en aquest procés com en el de les primàries del PSIB (en el qual es van inscriure 12.100 persones) no just són els ciutadans que s'hi registren motu proprio, també hi juguen un paper important els aparells dels partits a l'hora de moure simpatitzants a participar-hi. Pot semblar contradictori que en unes primàries obertes als ciutadans, precisament per visualitzar que les decisions ja no es prenen entre quatre, acabin sent els aparells dels partits els qui assumeixin un elevat grau de protagonisme. Però el cas és que són els aparells els que contribueixen a una participació suficientment elevada com perquè el procés tingui credibilitat.

I és en aquest aspecte que es planteja el debat: fins a quin punt els partits es creuen realment aquests processos o els acaben fent per cobrir l'expedient?, els incorporaran al seu ADN o només pretenen donar resposta a unes noves exigències socials que poden ser conjunturals? S'haurà de veure. El cas és que fa deu anys no s'ho plantejaven i ara, per les circumstàncies que siguin, obren a la ciutadania processos fins ara reservats a un baix nombre de militants. I també s'ha de dir que, almenys de moment, les sorpreses són poques. El PSIB va sotmetre als ciutadans la decisió de triar el candidat autonòmic i els qui votaren acabaren elegint la mateixa candidata que hauria triat la cúpula del partit, Francina Armengol. Aquest dissabte, MÉS permetrà que la ciutadania elegeixi els candidats a les principals institucions i, abans que es voti, ja sabem que els caps de cartell al Parlament i al Consell de Mallorca seran els que la coalició hauria triat, Biel Barceló i Miquel Ensenyat, respectivament, perquè només s'hi han presentat ells dos.

L'altra pregunta que s'ha de plantejar és si això basta. La ciutadania en tindrà prou de participar en unes primàries o també reclamarà més protagonisme en la configuració dels programes? Bastarà amb els processos dels partits o exigirà també més capacitat en la presa de decisions de les institucions? Allò que està clar és que la situació ha canviat i que la crisi, no només l'econòmica sinó sobretot la de les institucions, o processos com el català han fet prendre consciència a la ciutadania que la democràcia no consisteix només a votar cada quatre anys.