15/04/2018

La primera pedra per construir una gran aliança contra la repressió

2 min
La multitudinària manifestació pels presos i les llibertats a Barcelona

BarcelonaSense entrar en la polèmica sobre el nombre exacte d'assistents, només cal haver estat a Barcelona aquest diumenge, o haver vist les imatges, per adonar-se que la manifestació a favor dels drets i les llibertats ha sigut un èxit rotund. Centenars de milers de persones s'han tornat a aplegar per llançar un missatge molt clar a l'Estat: la persecució judicial i els empresonaments no aturaran el moviment per construir un país millor. Més encara: poden ser un poderós incentiu i la palanca perquè la demanda de canvi sigui molt més majoritària.

De la manifestació d'ahir cal destacar-ne, sobretot, dues coses. En primer lloc, la transversalitat dels convocants, des de CCOO i UGT fins a Òmnium i l'ANC, aplegats sota el paraigua de l'Espai Democràcia i Convivència. I en segon lloc, l'ambient festiu, pacífic i cívic que va presidir la marxa. Sembla que la ràbia i impotència inicials han deixat pas al convenciment que aquesta serà una lluita llarga i dura, i que per tant toca tornar a recuperar l'esperit optimista de la "revolució dels somriures" contra els que voldrien sembrar el desànim i la irritació permanents. És per això que la d'aquest diumenge és una d'aquelles manifestacions que marca un abans i un després.

Aquest diumenge s'ha posat la primera pedra per consolidar aquesta gran aliança contra la repressió que, entre altres, impulsa el president del Parlament, Roger Torrent, i que és clau per recosir el país. En aquesta aliança hi ha de poder caber tothom que no comparteixi la deriva autoritària de l'Estat, o que almenys entengui que no és la via per solucionar el conflicte català, que és d'arrel política i democràtica, i no pas judicial. Això vol dir que l'independentisme, tal com ha fet aquest diumenge, ha de ser capaç de bastir ponts i obrir-se a col·lectius no explícitament favorables a l'estat propi. Fins i tot al PSC, que no pot ser expulsat del perímetre del catalanisme. Només el PP i Cs queden fora, per voluntat pròpia, d'aquest consens. I en queden fora com a organitzacions polítiques, però no els seus votants, als quals s'ha de seguir interpel·lant.

El procés català ha entrat en una nova etapa. Ara ja no va només d'independència o dret a l'autodeterminació, va de llibertats amb majúscules, de drets civils i polítics, de llibertat d'expressió i de manifestació, de democràcia, és a dir, de la necessitat de trobar sortides democràtiques dialogades a demandes que també ho són. En aquest camp Catalunya pot trobar molts aliats, alguns a dins d'Espanya mateixa, però sobretot a fora, allà on no arriba el poder i la influència dels aparells de l'Estat (amb especial menció als mitjans de comunicació) i no tenen una visió contaminada del conflicte. Per això només hi ha una fórmula: persistir. I fer-ho com s'ha fet fins ara: amb unitat, pacifisme i civisme. Ara només caldria afegir-hi unes gotes de realisme per encertar la via que permet una estratègia a llarg termini en les millors condicions. I en aquest camí el primer objectiu hauria de ser la formació de govern per foragitar el 155 i recuperar el control de les institucions catalanes.

stats