El PSC i la negociació dels pressupostos
BarcelonaLa realitat és que Catalunya viu una situació rocambolesca pel que fa a l'aprovació dels pressupostos. Els comptes que s'estan negociant actualment estan fets sobre la base que va preparar en el seu dia el conseller Jaume Giró, però la sortida de Junts del Govern els va deixar en mans de la republicana Natàlia Mas, que al cap de poques setmanes va reprendre la negociació que ja estava en marxa amb els comuns. I, tot i que era evident que Junts des de fora de l'executiu no facilitaria l'aprovació dels comptes, ERC va rebutjar durant massa temps assumir la nova realitat i negociar amb el PSC. Segurament els republicans volien subratllar la incoherència de Junts, però al final aquesta estratègia va enervar el PSC, que ara està decidit a fer pagar un alt preu a Pere Aragonès pel seu suport.
Assumint, doncs, que no s'hi val que Junts prepari uns pressupostos des del Govern i després es negui a negociar-los amb voluntat d'acord real, i que ERC es va equivocar menystenint els socialistes en un primer moment, ara totes les mirades estan posades en el PSC, que és qui té la clau de l'aprovació dels comptes. Les reunions de tipus tècnic s'han succeït en les últimes setmanes i certament tot semblava anar pel bon camí fins aquest dimecres, quan el PSC va llançar un ultimàtum perquè s'acceptin totes les seves condicions, que passen per facilitar projectes polèmics com el Hard Rock, l'ampliació de l'aeroport del Prat i la B-40.
No es pot negar que són qüestions importants i que necessiten un debat serè i aprofundit, però no sembla tampoc just que per donar suport a uns pressupostos s'obligui un executiu a girar com un mitjó la seva política. Entenent el malestar del PSC i la seva necessitat, de cara també al seu electorat, de mostrar-se dur en la negociació, hi ha un moment que s'ha de posar l'interès global del país per damunt del del partit. I de la mateixa manera que ERC ha assumit un desgast polític per donar suport als comptes de Pedro Sánchez a Madrid, ara li toca a Illa actuar en conseqüència.
Sobretot perquè el discurs del PSC, expressat en la carta a la militància que ha enviat Salvador Illa aquest divendres, es basa en presentar-se com una "força tranquil·la que treballa seriosament perquè Catalunya tingui uns bons pressupostos". En el context actual de crisi econòmica i d'inflació disparada, i amb els agents socials alineats en la necessitat de disposar de nous pressupostos, no hi ha cap argument de pes per no aprovar-los que no sigui el pur interès electoral.
Ja hi haurà temps per fer oposició i plantejar alternatives a les polítiques del Govern, però, un cop Junts ha decidit desaparèixer de l'escena de la governabilitat, el PSC ocupa ara un paper central i té a les seves mans assegurar que arriben els recursos necessaris al sistema de salut, a l'educació i a l'economia productiva. Si no ho fes, estaria adoptant a Catalunya la mateixa postura que tant critiquen a Madrid de l'oposició de dretes.
