La realitat en xifres dels retards de Rodalies
BarcelonaL'ARA ha publicat unes dades que mai s'han fet públiques, però que figuren en documents interns d'Adif, per valorar l'impacte en minuts de retard acumulat de les diferents incidències que afecten el servei de Rodalies. I les xifres parlen per si mateixes: entre gener i octubre de l'any passat s'hi van registrar 475 incidències greus, que són aquelles que comporten un retard acumulat en els diferents trens afectats de més de 100 minuts. Això vol dir una i mitja al dia, tres cada dos dies. Si féssim l'exercici de sumar tots aquests minuts de retard acumulats en els primers deu mesos de l'any passat veuríem que representen més de 4.000 hores, un total de 171 dies.
Evidentment, cal fer una anàlisi acurada d'aquestes dades, i veure quin és el pes que té cada tipus d'incidència, ja que en molts casos les causes del retard no són directament atribuïbles a Renfe o Adif, per exemple les que són producte del vandalisme o de problemes de salut d'algun passatger. Però sí que és cert que Adif, que disposa d'aquestes dades des de fa molts anys, sí que és responsable, juntament amb Renfe, de preparar els protocols de resposta a cadascuna d'aquestes incidències i de fer el que sigui necessari perquè l'afectació sobre l'usuari sigui mínima. Malauradament, l'experiència demostra que, amb el pas dels anys, la xifra d'incidències greus no s'ha reduït.
Els problemes que pateix la xarxa de Rodalies no són nous i ja fa temps que el diagnòstic està establert. No és un tema tant dels trens, que també, com de les vies, és a dir, d'Adif. Es tracta d'una infraestructura tan saturada, i amb tants colls d'ampolla, que quan es produeix una incidència en un comboi de seguida es trasllada a molts més, ja que no hi ha línies alternatives per les quals desviar els trens. La solució a aquest dèficit històric no arribarà d'un dia per l'altre, però almenys sí que s'ha d'exigir una gestió el màxim d'eficient aprofitant totes les oportunitats que avui ofereix la tecnologia.
L'altra petició que s'ha de fer tant a Renfe com a Adif és que siguin el màxim de transparents a l'hora d'oferir les dades sobre les incidències i que estiguin disposats a oferir totes les explicacions pertinents. I finalment, al govern espanyol se li ha de demanar diligència per accelerar el traspàs de totes les competències sobre la gestió de les Rodalies, un compromís que va adquirir el departament que encapçala l'exalcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez, així com el compliment de tots els compromisos sobre inversió en infraestructures, i més tenint en compte que un dels principals licitadors d'obra pública de l'Estat és precisament Adif.
La conclusió és que la percepció general del mal funcionament del servei de Rodalies es correspon amb les xifres internes de l'empresa que gestiona la infraestructura. Ara cal que, amb les dades sobre la taula, les administracions posin fil a l'agulla per posar-hi solucions, a curt i també a llarg termini.
