La irritació del Tribunal Suprem contra Alemanya

L'alt tribunal espanyol intenta desacreditar la justícia alemanya amb arguments surrealistes

La sala penal del Tribunal Suprem va emetre ahir una interlocutòria on rebutja el recurs de Jordi Sànchez contra la decisió del jutge Llarena de no deixar-lo assistir a la sessió d'investidura amb l'argument, no per conegut totalment fal·laç, que es posaria en perill la "convivència ciutadana". Fins aquí cap sorpresa. Però resulta que el Suprem va fer ahir una altra cosa. Va aprofitar la interlocutòria per rebatre els arguments que havia fet servir el tribunal de Schleswig-Holstein per rebutjar l'extradició pel delicte de rebel·lió. Però el to del ponent, Alberto Jorge Barreiro, és més propi d'una rebequeria de la justícia espanyola contra l'alemanya, que d'una exposició raonada sobre el fons de la qüestió.

El més surrealista del text del Suprem és que, després d'admetre que els 6.000 policies enviats per Madrid per evitar el referèndum van ser clarament superats per la ciutadania (a la qual es refereix com una massa de dos milions que va ser induïda per les autoritats a cometre una il·legalitat), afirma que si el dispositiu hagués sigut més elevat, s'hauria produït "una massacre". Què vol dir el jutge? Que gràcies al fet que Zoido no va fer una previsió realista de la magnitud de l'1-O es va evitar un bany de sang? ¿No s'adonen que vincular un augment de policies amb una matança de persones indefenses, segons la definició de la RAE, és una barbaritat que provocarà la hilaritat dels jutges alemanys? I, canviant l'esperit i la lletra del Codi Penal, afegeix que quan és una administració la que desobeeix, no cal que hi hagi violència física perquè es pugui considerar violència. D'on ho han tret, això?

Però és que el Suprem encara va més enllà i retreu al tribunal de Schleswig-Holstein que dediqués massa poc temps a estudiar la qüestió, i assegura que si s'hagués aplicat una mica més ho hauria vist com els tribunals espanyols. ¿Però no havíem quedat que el que no havien de fer els jutges alemanys era entrar en el fons de l'assumpte? I, per acabar-ho d'adobar, el text acusa subreptíciament la justícia alemanya de ser poc rigorosa, de fer comparacions desafortunades i d'ignorar a consciència que Carles Puigdemont i la resta de dirigents del Procés volien aconseguir la independència d'un tros de territori espanyol.

El to irritat i ofès del text busca salvaguardar l'honor del seu company Pablo Llarena, que ha sigut fortament desautoritzat pels alemanys, però també busca llançar un missatge al jutge instructor: li ve a dir que si els alemanys no canvien d'opinió, el que cal fer és rectificar i canviar l'acusació de rebel·lió per la de sedició per aconseguir l'extradició. O sigui, el que fa després de llançar una forta càrrega de profunditat contra els alemanys, és pressionar Llarena perquè desisteixi del delicte de rebel·lió, que és la pedra sobre la qual ha construït la seva causa.

Tot plegat ha derivat en un espectacle lamentable de la màxima instància judicial espanyola, que ha quedat en evidència davant de tot el món, i que ara intenta buscar una sortida honrosa a l'embolic on s'ha ficat tota sola. I pel camí pretenen enfangar la justícia alemanya.

Més continguts de