La renovació del PP

PalmaLa renovació del PP es decideix ara entre dos candidats a les eleccions estatals que han tingut responsabilitats sobre la Policia Local de Palma, Mateu Isern i Álvaro Gijón. Bona part dels implicats en la suposada trama que s'investiga estaven sota la seva responsabilitat. I no sembla que això els passi factura políticament, quan ambdós són els que tenen més opcions per ser triats pel PP aquest dimecres per poder ser el proper cap de llista al Congrés dels Diputats.

En el congrés del partit, que s'ha de fer a principi de l'any que ve, la renovació dels populars suposarà triar entre el 'fill polític' de Gabriel Cañellas, Biel Company, i algun home de confiança de José Ramón Bauzá o de José María Rodríguez. Si no hi ha canvis, el PP es renovarà mirant cap enrere.

No hi ha cap etiqueta bona. Simplificar obliga a perdre matisos. Per això costa de distingir com a renovadors el grup de dirigents del PP que es mouen per liderar aquest partit, la gran majoria dels quals ha estat en càrrecs de direcció anteriorment o a les ordres del president anterior, José Ramón Bauzá, en el seu Govern. També costa de dir-los crítics perquè bona part d'ells han estat crítics després de perdre i, en canvi, no obriren boca quan Bauzá governava amb majoria absoluta. Si és complicat dir renovador a Biel Company, sobretot quan devora o darrere seu hi figuren Pere Rotger o Rosa Estaràs, encara ho és més anomenar crític a Miquel Ramis, que enllaça càrrecs dins el PP balear des de fa anys.

A l'altre costat tampoc no es fàcil posar l'etiqueta d'oficialisme quan, ara per ara i encara que sigui de manera interina, qui dirigeix el partit és un Miquel Vidal que sembla alineat amb els crítics, renovadors o com se'ls vulgui dir. Anomenar bauzanistes a l'altre sector tampoc no sembla encertat quan l'expresident cada vegada es projecta manco i no s'acaba d'apreciar que tingui prou seguidors com per formar un 'isme'. L'únic 'isme' en aquest costat és encara el rodriguisme, tot i que cada pic més sense Rodríguez.

La situació del PP comença a guardar similituds amb la que vivia abans de l'arribada de Bauzá a la presidència del partit. No només perquè hi ha personatges que juguen el mateix paper, sinó perquè s'intueixen corrents que es podrien etiquetar de la mateixa manera que en aquell temps. Se'ls diu crítics o renovadors i no se'ls diu regionalistes com abans. A risc de simplificar i sabent que sempre hi ha peces que no encaixen, torna a aparèixer un enfrontament entre regionalistes i espanyolistes (amb els rodriguistes aliats amb aquests) o entre el PP de la Part Forana i el de Palma i la seva àrea metropolitana.

Es podrien cercar similituds amb Galícia, on el PP s'ha dividit tradicionalment entre el de la 'boina' i el 'birret', però és més fàcil interpretar la lluita en el PP balear com una lluita pel poder, on un grup original s'aparta de Bauzá i s'hi enfronta, i a mesura que l'expresident es va desgastant va guanyant adeptes perquè és vist com una possible opció de futur. I aquí, no hi ha etiquetes.