Més enllà del respecte a les víctimes
BarcelonaL'acte d'aquest dijous a Madrid en record de les víctimes del covid-19 va ser sobri i transversal. Tret de Vox, no hi va faltar cap color polític ni cap institució. També hi va haver una àmplia representació d'autoritats mundials. No en va, Espanya va ser un dels primers països europeus, juntament amb Itàlia, on el virus va disparar les morts. Està bé i és necessari que es facin aquestes mostres de condol i solidaritat des dels poders públics. I està bé que s'intenti evitar treure'n un rèdit polític. Només el rei Felip VI no va poder evitar insistir en la idea de la "unitat" per vèncer el virus, una idea massa connotada políticament i, per tant, inoportuna en una cerimònia on l'únic que hauria d'importar és fer costat als familiars de les víctimes i explicitar el reconeixement a tots els professionals que han treballat, i segueixen fent-ho, per combatre aquest flagell. El missatge dels familiars i sanitaris, la seva tristor i les seves legítimes reclamacions són les que haurien d'adquirir tot el protagonisme.
En un acte així, les autoritats tenen l'obligació de ser-hi i el deure d'escoltar. Ni més ni menys. En aquest sentit, tot i el complicat context polític, tant a causa de la pandèmia com de la repressió pel Procés, la presència al pati d'armes del Palau Reial de Madrid del president de la Generalitat, Quim Torra, és un gest que el dignifica. A través seu, el poble de Catalunya se solidaritza amb totes les víctimes de l'Estat. És important que això quedi clar davant els qui, a banda i banda, veuen enemics on només haurien d'haver-hi projectes polítics diferents. És important que davant situacions dramàtiques com les que hem viscut, la lluita política quedi en un segon pla. Les persones, primer. El respecte als morts, al davant.
Però, sobretot, un homenatge així, més enllà del confort simbòlic que pugui proporcionar a les víctimes, també és una oportunitat per comprometre els poders públics en la necessària col·laboració i coordinació per fer front al covid-19. No des d'una idea buida d'unitat, òbviament instrumentalitzada, sinó des del respecte institucional. L'única unitat necessària i efectiva és la que es practica amb lleialtat cap als diversos poders. La tendència a la centralització que un cop més ha aflorat durant aquesta terrible crisi sanitària ha estat un llast, no només des del punt de vista polític, sinó sobretot –en un estat amb les competències de Salut traspassades als governs autonòmics– des del punt de vista tècnic, sanitari.
L'homenatge, a més, ha coincidit amb un moment de rebrot del virus que fa molt evident que s'està lluny de guanyar la batalla al covid-19 i que encara hi ha greus llacunes en la gestió d'aquesta crisi sanitària, social i econòmica. Els familiars de les víctimes i els professionals de la sanitat, a més de sentir l'escalf de les institucions, el que voldrien és que aquest homenatge anés acompanyat d'una autèntica millora en l'eficàcia de la lluita contra el virus. I això, certament, no ho estem veient. Continua faltant coordinació lleial, capacitat organitzativa i recursos. Tornem a estar en un clima d'incertesa.
