11/10/2019

La resposta a la sentència i la preservació de les institucions

2 min
El jutge Manuel Marchena en una imatge d’arxiu

BarcelonaS'ha començat a filtrar quin serà el sentit de la sentència del Suprem en el judici del Procés. Tot apunta a una decisió amb penes de presó importants per un delicte de sedició basat en una violència tumultuària inexistent. A l'espera de conèixer la magnitud de la injustícia infligida als líders de l'independentisme polític i cívic, el sobiranisme encara manté obert el debat sobre quin caràcter ha de tenir la protesta, tant la ciutadana com la institucional.

Amb la recent detenció de nou membres dels CDR, set dels quals en presó preventiva acusats de terrorisme, ja es veu amb quin tarannà afrontarà l'Estat la reacció popular a la sentència. La més mínima sortida de to serà magnificada i comportarà conseqüències penals. Per això resulta poc tranquil·litzador que la proliferació d'iniciatives ciutadanes –els mateixos CDR, Tsunami Democràtic i altres plataformes que s'afegeixen a les entitats majoritàries, Òmnium i l'ANC– faci cada cop més imprevisible el tipus de mobilització que es pot produir al carrer. Ja no estem en els temps en què el sobiranisme sortia a fer sentir la seva veu de forma massiva, unit i disciplinat. És la revolució dels somriures que va culminar amb la celebració del referèndum de l'1-O, acte multitudinari i pacífic de desobediència ciutadana absolutament singular en la història recent d'Europa. La violenta repressió de què va ser objecte per part de les forces de seguretat va tancar bruscament aquella etapa.

El que ha vingut després és conegut de tots. Dos anys després d'aquella fita, la justícia es disposa a imposar un càstig exemplar a l'independentisme, que tornarà a expressar el seu rebuig a la privació de drets i llibertats bàsics, com el de manifestació i d'expressió, ara qüestionats per una interpretació abusiva del marc legal. Caldrà expressar amb perseverança i intel·ligència aquest rebuig, aquesta defensa dels autèntics valors democràtics, una intel·ligència que passa per evitar caure en provocacions i mantenir en tot moment el tarannà absolutament cívic i no-violent que ha caracteritzat el moviment en l'última dècada. Les diferents entitats i plataformes, i el conjunt de ciutadans, ho han de tenir clar. I una intel·ligència que implica necessàriament preservar les institucions d'autogovern, sobre les quals pesa una amenaça explícita d'intervenció política a través de la Llei de Seguretat Nacional o de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Tant els tres partits de la dreta espanyola com el mateix PSOE des del govern en funcions estan flirtejant amb aquesta idea. Per tant, els partits sobiranistes s'han de conjurar per no donar excuses als que, efectivament, volen aprofitar l'oportunitat. No és incompatible expressar tota la indignació i denunciar l'esperit venjatiu de l'Estat amb treballar per revertir la sentència, per exemple fent bandera de la llei d'amnistia, una aposta que a curt termini té poc recorregut a Espanya però que pot trobar complicitats a Europa i pot unir la societat catalana. Modular bé la desobediència ciutadana i preservar l'autogovern han de ser prioritats.

stats