L’EDITORIAL

El retard de la maternitat és un problema social, i s’hi fa negoci

Les dones tenen fills a una edat cada cop més tardana. Catalunya encapçala el rànquing europeu, ja que aquí la mitjana d’edat per tenir el primer fill és 31 anys enfront dels 29 de la Unió Europea o els 30,9 del conjunt d’Espanya. En comparació amb les generacions de les mares o les àvies d’aquestes dones són edats molt tardanes, i més si tenim en compte que a partir dels 35 anys hi ha una reducció natural de la reserva ovàrica que dificulta l’embaràs.

Congelar òvuls: el negoci de retardar la maternitat

Tanmateix, els naixements d’un primer fill en dones de més de 40 anys s’han disparat en l’última dècada i els avenços científics ho han facilitat gràcies en part a la donació d’òvuls. I per això han crescut de forma exponencial les clíniques especialitzades, que són un sector en alça que ja factura més de 450 milions d’euros al conjunt de l’Estat. El negoci de la fertilitat, o de la infertilitat, s’està aprofitant d’un problema social que es ven com si fos la solució a un problema individual. Per descomptat que tots aquests avenços han permès que dones que tenen problemes mèdics de fertilitat puguin ser mares, i aquest és una fita molt important que s’ha de valorar. Però, com expliquen els testimonis que oferim avui al dossier d’obertura, també és molt important canviar les expectatives i pressions socials sobre la maternitat. Ser dona no és sinònim de ser mare, però si una persona vol però té problemes per ser-ho, ara té molta més ajuda mèdica per mirar d’aconseguir-ho.

Ser dona no és sinònim de ser mare, però si una persona vol però té problemes per ser-ho, ara té molta més ajuda mèdica

El cas, però, és que bona part de la recerca i els avenços mèdics -com la crionització d’òvuls pensada inicialment per a dones que tenien càncer i congelaven els òvuls sans abans d’iniciar el tractament- s’estan aplicant ara també a dones que, per diverses raons, des de la falta de parella a la pressió laboral, econòmica o social, han retardat el moment de ser mares. Ja fa temps que els experts alerten dels efectes nocius de la baixa natalitat i l’elevada edat en què es té el primer fill. Ja no és un problema mèdic sinó social. La precarietat laboral de bona part de les joves no els permet tenir un entorn econòmic estable. I a això s’hi afegeix la pressió laboral per mantenir la carrera professional i la manca de suport estructural a través de llars d’infants públiques o altres ajudes que, com ja es fa en altres països, facilitin la conciliació.

És un tema complex que té moltes derivades. Una, la que abordem avui, és que aquesta situació s’ha convertit també en una gran oportunitat de negoci, legítim, per a moltes clíniques, que ofereixen tots tipus de tractaments per facilitar aquest ajornament de la maternitat. És una sortida individual molt respectable, però cal recordar que aquests tractaments no sempre són efectius, que tenen un cost, psicològic i també econòmic, i que en qualsevol cas no poden ser la solució per a un problema social que demana a crits polítiques públiques.