L’EDITORIAL
Editorial 19/01/2016

Els riscos d’una societat cada cop més desigual

La pobresa extrema minva, però també creix la riquesa extrema, per això augmenta la desigualtat

2 min

Els últims dies s’acumulen els estudis i les estadístiques que mostren que, d’ençà de l’inici de la crisi, el món s’ha tornat cada cop més desigual. Si diumenge era l’informe sobre la renda dels barris de Barcelona, ahir era l’estudi d’Oxfam Intermón, amb el significatiu títol d’Una economia al servei de l’1%, que assenyalava que les 62 persones més riques del planeta acumulen tants recursos com la meitat més pobra, és a dir, 3.600 milions d’éssers humans. Fa només sis anys, el 2010, la xifra era de 388 multimilionaris. La riquesa extrema creix. El mateix estudi fa constar que la riquesa global segueix augmentant i la pobresa extrema disminuint, però en canvi no s’atura el creixement de la desigualtat.

La qüestió és si aquesta bretxa és producte només de la crisi o si hi ha raons més profundes. És a dir, cal establir si es tracta d’una tendència creixent al marge de la marxa de l’economia, com sembla que sigui el cas. Així almenys ho pensa el president executiu del Fòrum de Davos, Klaus Schwab, que en la presentació de les principals idees que es debatran a partir d’avui assenyala que la transformació digital que vivim comportarà la dualització del mercat de treball entre els hiperespecialitzats molt ben pagats i els poc qualificats i amb salaris baixos. El problema és que una societat desigual com la que dibuixen les previsions no és només indesitjable des d’un punt de vista ètic, sinó que pot ser econòmicament insostenible a la llarga. I obliga a replantejar-se qüestions com ara si es podrà continuar finançant l’estat del benestar o, dit d’una altra manera, com es podrà mantenir la cohesió que garanteix la convivència i el contracte social entre els ciutadans. En definitiva, ¿quanta desigualtat pot suportar el capitalisme?

Aquest punt de vista ben segur que estarà present a Davos, on els gurus econòmics debatran sobre l’economia planetària mentre a no gaires centenars de quilòmetres, a Sèrbia, els refugiats del Pròxim Orient acampen a la intempèrie en ple hivern. Un contrast feridor, dues cares paral·leles d’una realitat que cal afrontar per evitar que la desigualtat esdevingui injustícia i patiment.

stats