El català i la fórmula Rosalía

L'informe de la Plataforma per la Llengua demostra que la llengua encara pateix amenaces

L'informe anual de Plataforma per la Llengua permet fer-se una idea molt aproximada de quina és la situació real del català en tots els àmbits i en els seus diferents territoris. És important tenir aquesta visió de conjunt perquè sovint no coincideix amb el que veiem al nostre entorn més pròxim. La realitat és tan complexa i variada que hi ha catalanoparlants que poden tenir una falsa sensació de normalitat, i ignorar que en altres contrades la llengua amb prou feines subsisteix. Aquest triomfalisme, però, desapareix des del moment en què sabem que, en el cas concret de Catalunya, només un 34,3% dels habitants tenen el català com a primera llengua (dades del 2018) enfront del 45,3% del 1998.

A partir d'aquí, la salut del català per àmbits és molt variable. Així, a Catalunya té molt bona salut a la ràdio, els diaris i el teatre, però no tant a la televisió, on els nous usos i la fragmentació de les audiències fa que el pes de TV3 (també d'IB3 i À Punt) sigui cada cop més petit. El català és marginal a les plataformes més importants de continguts (Netflix, HBO, Amazon), que són les que consumeixen sobretot les generacions més joves. De la mateixa manera, cap dels 32 assistents de veu més populars fa servir el català. Aquest és un problema que s'arrossega ja des de fa molt de temps, amb els successius fracassos per intentar incrementar la presència del català al cinema i als videojocs.

El resultat, segons detecta l'enquesta, és que encara que l'ús es mantingui i que els joves escolaritzats n'adquireixen les competències bàsiques, hi ha una pèrdua de consciència lingüística. I aquí arribem a una de les dades més preocupants de l'enquesta, que revela que la meitat de la població de Catalunya pensa que el català, el valencià i el mallorquí són llengües diferents. Que aquesta creença acientífica estigui tan estesa és sens dubte un fracàs del sistema educatiu.

I a sobre de tot això tenim unes estructures estatals que es resisteixen a qualsevol avanç de la llengua o que fins i tot li són hostils. Només un 8,5% de les sentències van ser en català l'any passat, una xifra que no augmenta malgrat el pas dels anys. Més greus resulten les denúncies per discriminació policial a catalanoparlants, 37 casos entre el 2015 i el 2019, i sentències com l'última del Suprem que prohibeix a la Generalitat Valenciana comunicar-se només en valencià amb el govern català.

Per tot plegat la salut del català encara és cosa de tots i reclama un mínim de militància lingüística en el nostre dia a dia, sobretot per aconseguir prestigiar la llengua i convertir-la en una eina de cohesió social. En aquest àmbit, una de les millors notícies de l'any per al català, segons recull l'informe, és el fet que una estrella d'àmbit mundial com Rosalía fes una cançó en català, Milionària, que va tenir més de dos milions de visites a YouTube en un sol dia. La manera desacomplexada com actua Rosalía sense fer escarafalls ni fer-ne bandera, sens dubte marca el camí a seguir: intel·ligència, talent i naturalitat màxima.

El + vist

El + comentat