02/10/2019

La sentència del Procés, prova de foc per als Mossos

2 min
Una parella de mossos davant l’Escola Gili Gayà de Lleida, un dels centres de vot de l’1-O.

BarcelonaEls Mossos d'Esquadra estan en el punt de mira de l'Estat des de l'1-O. La campanya de desprestigi que han hagut de patir i l'ofensiva judicial contra el major Josep Lluís Trapero han deixat ferides profundes que tot just ara, passats dos anys, comencen a cicatritzar. Però en les últimes hores tornen a sonar tambors d'intervenció. El president del govern en funcions, Pedro Sánchez, ha confirmat que es planteja activar la Llei de Seguretat Ciutadana, que permet prendre el control dels Mossos, si l'ordre públic es descontrola a Catalunya. I el PP i Cs ja fa temps que pressionen en aquesta direcció amb l'excusa de l'operació contra els CDR.

Així doncs, el control de l'ordre públic durant les mobilitzacions que es preveuen com a resposta a la sentència del Procés s'ha convertit en una autèntica prova de foc per als Mossos, que saben que no es poden permetre donar cap excusa perquè el govern espanyol activi la intervenció. Amb aquest objectiu, la policia catalana ha dissenyat un pla per blindar les infraestructures clau i s'ha coordinat amb la policia espanyola perquè els antiavalots que s'han desplaçat a Catalunya per a l'ocasió només actuïn a requeriment dels Mossos. Seran ells, doncs, els que estaran en primera línia a tot arreu, i no la Policia Nacional ni la Guàrdia Civil, que es mantindran en un segon pla com a reforç, preparats per actuar només si els Mossos es veuen desbordats.

Això vol dir que l'escenari que es preveu és molt diferent del de l'1-O, quan la policia espanyola va trencar el pacte de coordinació que tenia amb els Mossos i va actuar pel seu compte des de primera hora del matí. L'esquema acordat és el que es va posar en pràctica durant les protestes per la celebració del consell de ministres a Barcelona el 21 de desembre del 2018, en què els Mossos van ser força de xoc mentre la Policia Nacional se situava en un segon terme.

Durant aquests dos anys, i sobretot a partir de l'arribada del PSOE al govern espanyol, tant els comandaments com els responsables polítics dels Mossos han treballat per restablir la confiança entre les dues administracions i entre els diferents cossos policials. I aquest procés ha avançat malgrat episòdiques tensions públiques entre el departament d'Interior i Presidència.

Per tant, és molt improbable que durant la resposta a la sentència es puguin produir imatges similars a les de l'1-O. Entre altres motius perquè al PSOE tampoc li convindrien en plena campanya electoral, en què espera treure un bon resultat a Catalunya. Els Mossos, doncs, seran els que lideraran el manteniment de l'ordre públic, complint sempre amb els requeriments d'una policia democràtica.

En paral·lel, el Tsunami Democràtic prepara mobilitzacions massives i sostingudes en el temps. La protesta és legítima, i fins i tot necessària en aquest cas, però ha de tenir en compte també la importància de no propiciar la intervenció dels Mossos ni de posar en perill les institucions del país. Es tracta d'un equilibri difícil, però imprescindible, si no es vol donar massa facilitats als que volen arrasar l'autogovern català.

stats