Un acarnissament impropi de la Fiscalia

La Fiscalia insinua que els presos polítics haurien de complir la condemna fora de Catalunya

En la seva memòria anual, la Fiscalia General de l'Estat insinua que si els presos polítics catalans compleixen una eventual condemna a Catalunya tindran privilegis i dubta de la imparcialitat dels serveis penitenciaris catalans. És una manera indirecta de demanar que els presos siguin traslladats a Madrid o altres llocs per complir la condemna, lluny de les seves famílies i amics, una decisió que seria contrària a la mateixa llei, que fixa que el reu ha de ser tancat en el centre més pròxim al seu domicili. Darrere d'aquestes paraules hi nia un acarnissament impropi d'una institució que hauria d'actuar com un pilar essencial i que paguem entre tots els ciutadans perquè, precisament, faci prevaldre la llei en les seves actuacions.

Però què s'amaga darrere d'aquesta set de venjança? Doncs segurament no poques dosis de frustració pel fracàs dels quatre fiscals que van portar l'acusació en el judici a l'hora de convèncer el tribunal i l'opinió pública que el que havia passat a Catalunya la tardor del 2017 va ser una rebel·lió. I anticipant-se a una condemna que de ben segur consideraran curta (i que no vol dir que ho sigui de veritat) volen assegurar-se que la pena es compleixi en tota la seva integritat i en les pitjors condicions possibles per als acusats. El que potser no acaben de calibrar és que, amb aquesta actitud, han acabat d'enterrar la credibilitat de la institució per a milions de catalans, que han viscut el judici i tot el procés previ amb una barreja de ràbia, impotència i incredulitat. Després de fer veure que hi havia violència on ningú més n'hi va veure, ara volen augmentar el patiment de presos i familiars. ¿Aquesta és, realment, la funció d'una institució de l'Estat?

Però, curiosament, la segona derivada d'aquests pronunciaments és que ells mateixos caven una rasa entre Catalunya i Espanya al dubtar del funcionament de les institucions. És un episodi similar al que va passar al mes de febrer, quan el fiscal de l'Audiència Nacional Pedro Rubira va afirmar en seu judicial que els jutges catalans no serien imparcials a l'hora de jutjar la cúpula dels Mossos, amb Josep Lluís Trapero al capdavant. Aquell pronunciament va caure com una bomba entre els jutges que treballen a Catalunya, que ho van considerar "un atac molt greu". Dir que els jutges o les presons de Catalunya no són imparcials equival a afirmar que l'Estat ha fet fallida a Catalunya.

Pel que fa a les crides a acatar la sentència de la fiscal general, cal recordar que, per sobre de tot, hi ha els drets fonamentals, que en democràcia inclouen el dret a la llibertat d'expressió, i per tant a la crítica, i també a la manifestació o a la vaga. No es pot obligar dos milions o més de persones a combregar amb rodes de molí, i menys d'aquesta magnitud. Però poden estar segurs que la societat catalana sabrà respondre com sempre ho ha fet: amb determinació però també amb civisme i sense violència. Perquè ja sabem que algú, especialment la Fiscalia, estaria molt content si hi hagués qualsevol episodi violent.

Més continguts de

El + vist

El + comentat