Revenja i indefensió jurídica
BarcelonaEl Tribunal Suprem ha tornat a treure la seva cara més intransigent fent una interpretació absolutament restrictiva de la legalitat penitenciària aplicada a l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell. El Suprem ha intervingut per curtcircuitar per als presos polítics catalans tant la via de l'article 100.2 del reglament penitenciari com la del tercer grau. El missatge és diàfan: als presos polítics independentistes, ni aigua. Màxim rigor. A partir d'ara, doncs, la Fiscalia ja té via lliure per revertir les sortides de què han començat a gaudir, cosa que probablement farà, tal com ha deixat entendre en els seus posicionaments fins ara. Només Sànchez, Cuixart i Forn –i pròximament Rull– han complert la quarta part de la condemna que els obre la porta als permisos penitenciaris.
La interlocutòria del Tribunal Suprem centrada en el cas de Forcadell, però amb repercussió sobre la resta de condemnats en situació similar, és greu en dos sentits: perquè traspua un evident ànim de revenja i perquè genera indefensió jurídica. Costa dir quina de les dues coses és pitjor. Les dues sumades fan l'efecte que l'alta judicatura espanyola actua ad hoc, que no és una justícia universal, sinó a la carta, tot i que també pot acabar perjudicant els presos comuns. Igual que ja va passar amb el judici de l'1-O, també amb el tractament dels presos polítics sembla com si tot respongués a un previsible guió ideològic prèviament escrit. De manera que, de cop, el Suprem aconsegueix que els mecanismes habituals d'aplicació de beneficis penitenciaris no serveixin per als reclusos independentistes.
Amb aquesta actuació, el jutge Marchena, que és qui firma la interlocutòria, fulmina les decisions de les juntes de tractament de les presons catalanes i reclama, un cop més, una mena d'impossible reinserció ideològica, és a dir de consciència, cosa que inevitablement recorda èpoques fosques de la història d'Espanya. Quin hauria de ser el tarannà del programa específic de tractament que imagina Marchena quan diu que Forcadell, en les seves sortides per fer tasca de voluntariat, no s'està rehabilitant? Què té al cap? Com es reinsereixen unes idees polítiques? Unes idees, com l'independentisme, d'altra banda defensades des de postulats perfectament democràtics i pacífics. En efecte, Marchena l'encerta i es delata: a diferència dels presos comuns, en el cas dels presos polítics lògicament no hi ha cursos ni activitats de rehabilitació possible si del que es tracta és d'aconseguir el penediment.
La decisió del Suprem s'ha produït el mateix dia que es coneixia la rebaixa de les penes als ultres que van rebentar amb violència un acte al Centre Blanquerna de la Generalitat a Madrid l'11 de setembre del 2013. Les penes passen de més de quatre anys de presó a poc més de dos anys i mig. El Tribunal Constitucional va obligar al gener el Suprem a dictar una nova sentència al concloure que s'havien vulnerat els drets dels condemnats. En concret, va demanar que es retirés l'agreujant de discriminació ideològica. Molt rigor per a uns i laxitud per als altres. Discriminació ideològica. Hi ha coincidències que són reveladores.
